Per Blas Llopis Sanchis,
estudiant de Metodologia de l'Ensenyança de l'AF i l'Esport
Avui, en obrir la finestra de la meua habitació, la llum del Sol m’ha sorprés mostrant-me un dia clar i ras. Prompte he engegat l’ordinador amb la intenció de conéixer els titulars del dia:
Titular de “elpais.com”: "Educación cambiará la ley para poder reducir profesores".
Llavors el dia que se m'havia presentat assolellat de bon matí, ha passat a ser nuvolós, i uns segons més tard, en informar-me de quines són les mesures que es prendran, ha deixat de ser nuvolós per a ser tormentós.
Estem immersos en una crisi, que està afectant molts països i, d’una manera o altra, tots estan prenent mesures per millorar la situació econòmica del país de la forma menys agressiva possible, però sembla que a Espanya açò no està tenint-se en compte.
Centrant-me en el tema de l’educació, m’agradaria recordar que Espanya està a la cua de la Unió Europea en la classificació sobre el nivell educatiu.
Doncs bé, com que ara es presenta un problema més greu, s’està deixant de pensar en el futur del país i en els joves que avui estan formant-se, imposant noves i dures mesures i retallant en educació. Aquestes mesures més que fer bé al país, estan enfonsant-lo ja que el seu objectiu són els serveis públics principals que conformen els pilars de l’anomenada “societat del benestar”: la sanitat i l’educació.
Ara que ja està plovent al meu finestral, us comentaré els fabulosos canvis que aquesta reforma ens portarà, que no són més que grapats de sal sobre la ferida.
La taxa d’atur no deixa de créixer i encara ho farà més quan en les escoles i instituts es reduïsca la plantilla de professorat. Que senzill! Reduïxen la plantilla i s’estalvien pagar un nombre concret de sous... quina idea més brillant!
Jo estic en desacord, i em plantege les conseqüències que açò, que sols és una de les modificacions de la llei, pot comportar. És evident, que per a reduir la plantilla s’hauran de dur a terme altres canvis, que com és d’esperar, no seran ni molt menys positius. Un d’ells és l’augment del nombre d’alumnes per aula, i l’altre és l’abolició del límit màxim d’hores setmanals que impartix el docent, fixant-lo en un mínim de 25 hores a la setmana. S’han fet estimacions i càlculs, que ens diuen que, sols amb l’augment del nombre d’hores, estaríem parlant de 50.000 mestres i professors menys a tot Espanya, segons CCOO.
(fotografia de www.llibertat.cat)
Si el que es pretén és que els professors i mestres treballen més hores setmanals cobrant, no el mateix, sinó menys, amb les conseqüències que tot açò tindrà en la qualitat de la nostra educació, jo ja comence a dubtar si tornaré a veure el sol o en canvi estem soterrant-nos davall la immensitat dels núvols amenaçants. Amb tot açò, perillaria l’existència de totes les prestacions que ens dóna l’educació pública. Aquesta dóna l’oportunitat, o més bé el dret, a tots els ciutadans, xiquets, joves, adults i ancians, d’acudir a centres de formació, escoles i instituts on adquirir coneixements.
Parlar d’Educació Pública, és parlar d’igualtat d’oportunitats per aprendre, tant rics com pobres, una educació no excloent, integradora que acull persones d’altres països prestant-los els mateixos serveis. Ara bé, si el punt de mira de les retallades continua fixat en aquest sector, probablement totes aquestes i moltes més prestacions aniran desapareixent. Per contra, s’imposaran noves reformes que buscaran l’eficiència encara que siga a un preu molt alt i a poc a poc caminarem cap a una educació sols per a aquells que s´ho puguen permetre, fruit de la imposició de l’escola privada enfront de la pública.
Però compte, que açò no està per vindre. Les gotes de pluja que ara mateix colpegen la meua finestra no són d’aigua neta, són més bé àcides i corrosives, i amenacen de fer desaparèixer a poc a poc la nostra Educació Pública.
I no queda ací la cosa, perquè si la tensió arterial ens ha pujat amb tanta sal a la ferida, haurem de ser una mica més cautelosos i ara li ficarem un raget de suc de llima: per al curs 2014-15 apareixeran noves titulacions de formació professional que seran més llargues i per tant més cares, i d’una altra banda, els instituts no tindran l’obligació d’oferir als estudiants els batxillerats de ciències o lletres, podran oferir-ne només un.
Amb aquesta reforma es pretén estalviar i aconseguir un sistema eficient, però a mi sols em fa veure els canvis que comportarà: menys opció d’elegir i orientar el teu futur professional, deteriorament de la qualitat de l’ensenyament, augment del percentatge de joves que es deixen els estudis per falta de mitjans econòmics i com no, facilitant el procés de reducció de professorat.
Jo em pregunte, serà que l’eficiència sols s’aconsegueix retallant en Educació?
