dijous, 10 de maig de 2012

Un sistema eficient a partir de reformes que empitjoren la llei d'educació?

Per Blas Llopis Sanchis,
estudiant de Metodologia de l'Ensenyança de l'AF i l'Esport

Avui, en obrir la finestra de la meua habitació, la llum del Sol m’ha sorprés mostrant-me un dia clar i ras. Prompte he engegat l’ordinador amb la intenció de conéixer els titulars del dia: Titular de “elpais.com”: "Educación cambiará la ley para poder reducir profesores". Llavors el dia que se m'havia presentat assolellat de bon matí, ha passat a ser nuvolós, i uns segons més tard, en informar-me de quines són les mesures que es prendran, ha deixat de ser nuvolós per a ser tormentós. 

Estem immersos en una crisi, que està afectant molts països i, d’una manera o altra, tots estan prenent mesures per millorar la situació econòmica del país de la forma menys agressiva possible, però sembla que a Espanya açò no està tenint-se en compte. 

Centrant-me en el tema de l’educació, m’agradaria recordar que Espanya està a la cua de la Unió Europea en la classificació sobre el nivell educatiu. Doncs bé, com que ara es presenta un problema més greu, s’està deixant de pensar en el futur del país i en els joves que avui estan formant-se, imposant noves i dures mesures i retallant en educació. Aquestes mesures més que fer bé al país, estan enfonsant-lo ja que el seu objectiu són els serveis públics principals que conformen els pilars de l’anomenada “societat del benestar”: la sanitat i l’educació. 

Ara que ja està plovent al meu finestral, us comentaré els fabulosos canvis que aquesta reforma ens portarà, que no són més que grapats de sal sobre la ferida. 

La taxa d’atur no deixa de créixer i encara ho farà més quan en les escoles i instituts es reduïsca la plantilla de professorat. Que senzill! Reduïxen la plantilla i s’estalvien pagar un nombre concret de sous... quina idea més brillant! 

Jo estic en desacord, i em plantege les conseqüències que açò, que sols és una de les modificacions de la llei, pot comportar. És evident, que per a reduir la plantilla s’hauran de dur a terme altres canvis, que com és d’esperar, no seran ni molt menys positius. Un d’ells és l’augment del nombre d’alumnes per aula, i l’altre és l’abolició del límit màxim d’hores setmanals que impartix el docent, fixant-lo en un mínim de 25 hores a la setmana. S’han fet estimacions i càlculs, que ens diuen que, sols amb l’augment del nombre d’hores, estaríem parlant de 50.000 mestres i professors menys a tot Espanya, segons CCOO.


(fotografia de www.llibertat.cat)

Si el que es pretén és que els professors i mestres treballen més hores setmanals cobrant, no el mateix, sinó menys, amb les conseqüències que tot açò tindrà en la qualitat de la nostra educació, jo ja comence a dubtar si tornaré a veure el sol o en canvi estem soterrant-nos davall la immensitat dels núvols amenaçants. Amb tot açò, perillaria l’existència de totes les prestacions que ens dóna l’educació pública. Aquesta dóna l’oportunitat, o més bé el dret, a tots els ciutadans, xiquets, joves, adults i ancians, d’acudir a centres de formació, escoles i instituts on adquirir coneixements. 

Parlar d’Educació Pública, és parlar d’igualtat d’oportunitats per aprendre, tant rics com pobres, una educació no excloent, integradora que acull persones d’altres països prestant-los els mateixos serveis. Ara bé, si el punt de mira de les retallades continua fixat en aquest sector, probablement totes aquestes i moltes més prestacions aniran desapareixent. Per contra, s’imposaran noves reformes que buscaran l’eficiència encara que siga a un preu molt alt i a poc a poc caminarem cap a una educació sols per a aquells que s´ho puguen permetre, fruit de la imposició de l’escola privada enfront de la pública. 

Però compte, que açò no està per vindre. Les gotes de pluja que ara mateix colpegen la meua finestra no són d’aigua neta, són més bé àcides i corrosives, i amenacen de fer desaparèixer a poc a poc la nostra Educació Pública. 

I no queda ací la cosa, perquè si la tensió arterial ens ha pujat amb tanta sal a la ferida, haurem de ser una mica més cautelosos i ara li ficarem un raget de suc de llima: per al curs 2014-15 apareixeran noves titulacions de formació professional que seran més llargues i per tant més cares, i d’una altra banda, els instituts no tindran l’obligació d’oferir als estudiants els batxillerats de ciències o lletres, podran oferir-ne només un. 

Amb aquesta reforma es pretén estalviar i aconseguir un sistema eficient, però a mi sols em fa veure els canvis que comportarà: menys opció d’elegir i orientar el teu futur professional, deteriorament de la qualitat de l’ensenyament, augment del percentatge de joves que es deixen els estudis per falta de mitjans econòmics i com no, facilitant el procés de reducció de professorat. 

Jo em pregunte, serà que l’eficiència sols s’aconsegueix retallant en Educació? 

5 comentaris:

Alonsovlc ha dit...

Bueno primero felicitar a mi compañero Blas por resumir todas las cosas que están pasando o van a pasar en este apartado.

A ver no voy a decir que estoy de acuerdo en los recortes que se van a hacer en educación, ya que es imposible estarlo, pero bueno tengo que decir que hay que sacar dinero de donde sea, ya que se ha malgastado mucho toda la vida y ahora lo estamos viviendo nosotros.

Está claro que la educación es uno de los puntos más importantes de la sociedad, y que podrían haber recortes en otras ramas, pero esque entonces estaríamos en las mismas.
Más que nada nos quejamos de la forma que lo están haciendo, a lo mejor pensando mejor las cosas se consiguen beneficios de diferentes maneras, pero esque.. :

Si se disminuye el porcentaje de recortes en la educación y se lo metes a la sanidad, miles de enfermeros, celadores, auxiliares quedarían en el paro.

Si se disminuye el porcentaje de recortes en seguridad, policias locales, policías nacionales, guardia civil.. quedarían en el paro.

Está claro que para ser médico o para ser policía necesitas una buena educación, pero ahora mismo no veo un futuro muy prometedor, y tocará quejarnos, manifestarnos, etc, por las cosas tal y como se estan haciendo.
Pero espero que en un futuro no muy lejano, dejemos atrás la crisis, la deuda y el paro, y todo vuelva a ser un poco como antes e incluso mejor que antes.

Yo, como futuro educador, apoyaré siempre el no recorte a educación, e intentaré hacer lo posible para ayudar. Pero como dice Blas veo el futuro cercano muy tormentoso, que pasen las nubes y que vuelva a asomar el sol.

Acepto críticas de todos los estilos, un saludo.

Àngels ha dit...

Abans que res donar l’enhorabona a Blas pel seu post. En primer lloc perquè el tema que ha escollit és de total actualitat i ens afecta per partida doble: com a vigents estudiants i en molts casos com a futurs docents. En segon lloc perquè la manera en què s’ha expressat i ha plasmat les seves idees m’han semblat immillorables.

Com tots sabem, per fer front a la crisi econòmica en la qual està sumida el país, el nou govern ha adoptat un paquet de mesures, fonamentades en agressives retallades al sector públic, concretament en Educació i Sanitat. He de dir que sóc defensora a ultrança del sistema públic ja que com bé diu Blas, és una manera de donar igualtat d’oportunitats a tota la població, independentment del seu nivell econòmic, social, , cultural; independentment de la seva raça, religió o nivell intel•lectual. Ara bé, amb el que no estic d’acord és amb el consum excessiu que se’n fa del sector públic.

Que un ens siga públic i gratuït no vol dir que se’n puga abusar d’ell. Com a professional de la sanitat del sector públic he viscut situacions inversemblants i surrealistes que crec que no es deurien de permetre. Moltes vegades es fa un ús desmesurat d’aquest sistema. Contínuament les urgències hospitalàries estan saturades de pacients que tenen algun problema menor (si es pot considerar problema) els quals l’únic que fan és incrementar la despesa pública en sanitat i endarrerir el tracte als pacients que realment ho necessiten. Com indica el seu nom, les urgències són per a això, per a tractar URGÈNCIES. Si cada vegada que un malalt fera ús d’aquest servici hagués de pagar 5 euros, més d’un es quedaria a casa.

En el cas de les universitats públiques, els alumnes paguem una matrícula més o menys raonable i després gaudim d’uns serveis, que si haguérem de posar de la nostra butxaca suposarien una gran despesa econòmica que en molts casos no podria ser afrontada. Aquesta setmana, el ministre Wert ha anunciat que per al pròxim curs universitari, les matèries noves augmentaran un 25% i les repetides, poden fins i tot quadruplicar el seu preu. Salta l’alarma, tots escandalitzats per aquest fet! Però hi ha un problema; ara que l’educació és més barata, la menyspreem, no assistim a classes docents, no aprofitem xerrades gratuïtes, intentem minimitzar el nombre d’hores lectives i apliquem la llei del mínim esforç...

Reitere que estic totalment en desacord amb les retallades que s’han fet al sector públic i amb l’augment de les taxes universitàries, però pot ser que aquesta siga una mesura per conscienciar als alumnes del que realment costa la seva educació, de començar a valorar allò públic i de fer-ne un ús moderat i adequat. Si realment volem un sistema públic de qualitat haurem d’aprendre a utilitzar-lo correcta i cívicament.

Articles consultats:
- http://politica.elpais.com/politica/2012/05/17/actualidad/1337245957_222091.html
- http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/17/actualidad/1337245849_777185.html

Blas ha dit...

Gràcies Alonso i Àngels!!!

Alonso, està clar que s'han de dur a terme mesures, i com be tu dius, hi ha altres sectors on es podrien dur a terme les retallades hi possiblement no foren tan dolentes per tota la societat, m'explique: si retallem en educació, ja coneixem les conseqüències, i a més, ens pujen les taxes. Si retallem en sanitat, el que tu bé has dit entre altres coses. Si retallem en seguretat de la societat igual... però ara mira bé els sectors que estem comentant, són dels més, o els més diria jo, importants per a la societat, des de recents nascuts fins la 3ª edat, tots. Per tant, no són les mesures més adequades en temps de crisi.

Amb açò vull dir-te, que hi ha moltes coses que podrien intervindre's per tal d'estalviar diners. Si no m'equivoque, el nou president de la República Francesa, François Hollande una de les primeres mesures que ha pres al arribar a la presidència, ha sigut reduir el seu sou i el de tot el seu gabinet un 30%, i és que el sou mensual d'un polític arriba a ser el que pot guanyar un funcionari o treballador durant 5 o 6 mesos de feina. Doncs de la mateixa manera podrien fer ací, no creus? Doncs fets com aquests entre molts altres són els que vertaderament ajudarien a la societat espanyola en aquesta etapa decadent. Espere que hajes entés un poc la idea que vull donar-te.
Gràcies de nou.

Maria Olagüe Baño ha dit...

Blas estoy totalmente de acuerdo contigo en que los que más cobran como los políticos, la gente de negocios, incluyendo a gente que ocupa altos cargos en los ministerios, en los rectorados, etc. debería rebajarse el sueldo y no aquellos a quienes ya les cuesta bastante mantenerse para pagar llegar a final de mes. Es por eso que de bienes tan necesarios como la sanidad o la educación no deberían hacerse tantos recortes. Sin embargo, sí que estoy de acuerdo con Àngels en el que el sistema sanitario debería reestructurase y no ser tan permisivo como hasta ahora.
Como afirma Adela Cortina (1998), en tiempos de Hegel se entendía lo público y lo político como una sola unidad, pero ahora parece que los políticos se ocupan más de rellenar al máximo sus bolsillos y me gustaría que entendiesen de una vez por todas que el problema no es que ellos ya no puedan derrochar como antes, sino que los abusos que han hecho ellos ahora los tiene ahora que pagar la gente que tiene problemas para sufragar los gastos diarios; de manera que precisamente los que han causado la situación son los que siguen viviendo tan felices con la única preocupación de que ya no están ganando tanto y que ya no pueden robar como antes.
Pienso que los políticos también podrían construirse una especie de código deontológico, aunque no sé qué especie de profesión desempeñan ellos, en el que la primera premisa pusiera “no robarás”. Y todavía destinan el dinero de los ciudadanos, por cierto, inexistente para nosotros, para intentar rescatar a sus amigos de Bankia que son unos de los causantes de la situación, ¿por qué no se emplea en otras cosas más necesarias en vez de recortar?
Quizás también los políticos podrían adherirse a un colegio profesional que me temo que muy lejos de preocuparse por la excelencia “profesional”, se dedicase a supervisar que al menos cumpliesen las leyes y no se dedicasen a cambiarlas en función de los intereses y la de sus “amiguitos”. Es más, este poder de “vigilancia” lo reservaría para todos los que se dedican a hacer su trabajo y no se dedican a inventarse nuevas formas –ya no tan sutiles- de estafar a los demás.
Por último creo que la corrupción la crea no los que roban, sino lo que lo ven hacer y no dicen nada. Por ejemplo, ¿ se le habrá ocurrido a Cristiano Ronaldo donar parte de su multimillonaria fortuna para ayudar a los que precisamente le dan de comer? O, mejor opción incluso, ¿se ha planteado alguien dejar de ver el fútbol para no alimentar a ese tipo de bocas?
Además, creo la concienciación crítica que hoy es necesaria será todavía más difícil si se recorta en educación, aunque creo que esta situación de crisis nos ha hecho espabilar a más de uno y adoptar medidas. De hecho, en la asamblea interuniversitaria se planteó en un futuro una educación libre. Yo no estoy de acuerdo porque creo en una educación pública por las razones que ya se han expuesto, pero tal y como están las cosas, ¿es realmente mala idea tener un segundo plan?
Prepararos para coger un paraguas porque el tiempo por el momento no va a cambiar, pero eso no significa que no vayamos a luchas por nuestros derechos.
Cortina, A. (1998) Ética de las profesiones. El País (20 de febrer).

nicolás ha dit...

Antes de comentar sobre el post publicado por nuestro compañero Blas Llopis, me gustaría felicitarlo por la manera de explicar todas aquellas reformas que nos están afectando de manera directa.

Me gustaría empezar con una frase de uno de los compañeros, ya que me ha llamado mucho la atención “hay que sacar dinero de donde sea, ya que se ha malgastado mucho toda la vida”. Yo no estoy de acuerdo con esta afirmación, además cuando se argumenta que si no lo hiciéramos sobre ésta lo tendríamos que hacer sobre otra.
Y digo yo, por que en vez de centrarnos en los recortes en educación, sanidad y seguridad no se habla de realizar recortes sobre las subvenciones a la Iglesia o incluso algo más inverosímil “se obliga a pagar aquello que deben las personas que han actuado de forma corrupta”.
Quiero decir con esto, que a mi modo de ver, existen múltiples posibilidades de actuación donde también se podrían realizar reformas o recortes.

Si tenemos en cuenta que la educación, la sanidad y la seguridad son los pilares sobre los que se construye una sociedad desarrollada, y si encima a esto le añadimos que no son las causantes o principales causantes de la crisis, ¿por qué les tenemos que hacer pagar a ellas de manera tan directa?
No quiero decir con esto, que no haya que realizar ningún tipo de recorte sobre ellas, sino, lo que quiero preguntar es por que recae todo el peso sobre unos pocos, cuando los que realmente han generado la crisis siguen sin tener que pagarla, incluso añadiría ¿Por qué los bancos reciben inyecciones cuantiosísimas para poder pagar la deuda que tienen mientras que a los demás se les recorta? o ¿Por qué a la gente se le embarga su casa mientras que a los bancos se les salva? Mirase el caso de Islandia – No al rescate de los Bancos.


Nicolás Lerma Casa.