El poder del professor

Per Ànima Polo Julian,
estudiant de Disseny curricular de l’EF

S’ha entaulat el debat, existeix realment la papallona que pot provocar un huracà? Bé, no era exactament eixa la pregunta, era més bé, podem fer alguna cosa nosaltres pel món? Torne al tema perquè crec que en certa manera ningú s’ha assabentat del que jo he intentat dir, que ho he expressat d’una manera horrible i poc entenedora, i em sent frustrada i també perquè, al cap i a la fi, és una cosa que sempre he criticat i ara, que ho veig des de l’altra banda i a prop, m’espanta: El poder dels professors.

No he volgut dir, ni tan sols sé si ho ha semblat, que no crega que la situació de professor no siga una posició privilegiada per manipular xiquets (qui diu manipular dir ensenyar a ser crític i autònoms), crec que ho és. Però també crec que hi ha mitjans més potents, i que molts d’ells actuen en contra de l’escola, neutralitzant així quasi completament la majoria de les nostres accions.

Esgrimint el meu propi argument altra vegada, quanta gent de classe sortirà avui i pensarà una sola vegada més en el que hem parlat? I, una cosa més, quanta gent s’ha sentit tan avorrida, o, pel contrari, incòmoda que ha decidit voluntàriament deixar-nos d’escoltar abans de donar-nos temps a explicar-nos? Situació privilegiada, sí, però, no és més comú, o fins i tot més fàcil, distraure’s momentàniament a classe que veient una sèrie americana qualsevol que ens conta la vida irreal i graciosa d’ algú que, afortunadament, ni s’assembla a nosaltres? Parlàvem si el poder era real o hipotètic, necessite que entengueu que la meua posició, tot i diferent, no s’allunya de la del company Toni, no vull treure’m jo mateixa el poder que puga exercir abans d’intentar-ho creient que no va a funcionar. No és això, però, tenir excessives esperances envers un fenomen o idealitzar-lo per motivar-nos tampoc crec que siga una solució que a la llarga porte bon resultat, la decepció és un del principals motius d’abandó dels esportistes joves.

Com lluitar contra l’influencia de la tele? Com competir contra la seua lluminosa divinitat?(espere que s’entenga que és una ironia). Com competir amb ella amb la nostra opaca, en la majoria de casos escassa de recursos i formal escola? Això jo no sé fer-ho, no és que ningú en sàpiga, és que jo no en sé. És que els alumnes que tindrem a les classes són adolescents, contradictoris, replets d’hormones que els exalten, cansats de no tenir lloc a la societat i ser jutjats i reprimits sistemàticament per l’autoritat, i, conseqüentment, molt recelosos o fins i tot obertament hostils a ella.

Reconec que pot existir un poder tal, reconec que sóc un producte de tots els professors que he deixat que m’influenciaren tant com reconec que els meus pares creuen en el sistema i no puc deixar de reconèixer que fins als quinze anys no vaig tenir televisió a casa. Crec que la ciència pot resultar divertida tant com les previsibles novel·les policíaques, relativament. I com que crec que existeix el poder, i ho crec amb fermesa, em sent més insegura i incòmoda, perquè deuria de saber usar-lo, i fins i tot sé pràcticament per a què el vull usar. Però la qüestió de la que no aconsegueixo desempallegar-me, després de tot, és: Com exercir-lo? Ho he preguntat moltes vegades, a molta gent, què en penseu vosaltres al respecte?