Millor prevenir que curar

Per Vicent Simón Pérez,
estudiant de Disseny Curricular de l'EF

Tot va ocórrer el passat dimarts, dia 23 de Novembre del 2010, a les dos menys quart de la vesprada. Com ja s’ha esmentat en diverses fonts d’aquell dia (El País, 20 minutos, Terra noticias), els fets van esdevenir-se al pati de l’institut d’educació secundària de Vilamarxant. Un alumne de quart d’ESO d’aquest mateix centre jugava a bàsquet amb els seus amics, quan va decidir penjar-se del cèrcol de la cistella. A causa del mal estat, no sols de la pròpia cistella, també dels cargols que la subjectaven al terra, va cedir i es va desplomar damunt del xic. L’accident va acabar en tragèdia: el jove va morir al mateix lloc del succés, ben poc van poder fer els serveis d’emergència que van acudir a ajudar-lo.

La Generalitat Valenciana, sent fidel a la seva política, ha pres cartes en l’assumpte una volta ocorreguda la desgràcia, com sovint sol passar. Però en aquest cas les mesures emprades han anat massa lluny, així que analitzem-les una a una. La Conselleria d’Educació, arran l’accident, pretén l’elaboració d’una nova normativa específica sobre instal·lacions amb elements esportius als centres escolars. Aquesta nova iniciativa inclou l’obligació de revisar de forma periòdica els materials esportius. Un altra mida, dins d’aquesta normativa, serà la realització d’una campanya de sensibilització dirigida als alumnes, que tindrà per objectiu l’ús responsable i segur de cistelles, porteries i altres elements esportius.

Fins ací les mesures que podrien tenir cabuda dins la lògica de qualsevol cervell mitjanament desenvolupat. La tragèdia ve quan la Generalitat Valenciana, actuant des de la Conselleria d’Educació, en un nou manifest de la seva pròpia incompetència, envia una circular a tots els centres públics del País Valencià, prohibint l’ús de cistelles de bàsquet i porteries de futbol, fins que un tècnic especialista revise tant el seu estat com el seu ancoratge, sense especificar el temps que pot transcórrer fins que açò ocórrega.

Aquesta prohibició no sols es redueix a la utilització d’aquests materials en situacions com l’esplai, també s’estén, com era d’esperar, a les classes d’Educació Física. Una mesura que més bé sembla presa per un grup d’Australopitecs sorgits de les entranyes de l’Àfrica Central, en lloc de polítics responsables i amb sentit comú, doncs podeu imaginar la situació caòtica que, a dia d’avui, pot suposar l’aplicació d’aquesta prohibició destrellatada en centres on el bàsquet és un dels esports claus en la programació didàctica. Diverses fonts asseguren que aquesta nova situació dramàtica afecta a més de 2.000 col·legis i instituts públics (Levante, El Mundo). Sense anar molt lluny, i per exposar una situació real, l’institut d’educació secundaria on realitze les pràctiques de l’assignatura de Practicum, només disposa d’un camp de voleibol, sense comptar els quatre camps de bàsquet. Aquest últim esport té un gran protagonisme en el segon cicle de l’ESO, així com als dos anys de batxillerat, arribant a ocupar fins a dos trimestres de l’any escolar. Però tot açò queda capgirat amb la nova circular promulgada pel senyor Alejandro Font de Mora Turón (aquell conseller que pretenia donar xinés als centres educatius, o l’assignatura d'Educació per a la Ciutadania en anglès).

Arran d’aquests esdeveniments, em venen al cap gran quantitat de preguntes: És necessari que passen aquests tipus de terribles accidents, com el del jove de Vilamarxant, perquè aquests ‘polítics’ reaccionen? Si per desgràcia un dia mor un alumne, pel fet que li caiga damunt la pissarra de l’aula, prohibirien impartir qualsevol assignatura que implique estar en aquest espai? Fins quan durarà la iniciativa de revisar periòdicament tots els materials esportius? Quant temps passarà perquè els professors d’Educació Física puguen tornar a utilitzar les instal·lacions necessàries per dur a terme la seua assignatura? Què faran tots aquells professors que tinguen el bàsquet com a matèria clau dins de les seves programacions? Segueix sent l’Educació Física una assignatura ‘maria’ i sense importància dins del currículum escolar, que tot i ser greument ‘violada’ per una mesura com la de Conselleria d’Educació, els seus professors són incapaços de manifestar-se al respecte? El responsable directe d’aquest terrible accident, com es la mort d’un ser humà, no hauria de ser aquell que disposa del poder per decidir què fer amb els diners dels ciutadans, invertint-los en millorar i mantenir les instal·lacions esportives escolars públiques, en lloc de desviar aquests fons a centres concertats i privats, a esdeveniments per a masses com la Fórmula 1, l’America’s Cup o la rebuda del Papa a València?

...I és que ja ho va dir un savi, millor prevenir que curar.