dilluns, 29 de novembre de 2010

Tractament de mercaderies als centres educatius: l'esport

Per Antonio Hernández Martínez,
estudiant de Disseny curricular de l'EF

Què passa amb els esports a la societat actual? Passen moltes coses, de bones i de roïnes, tan sols que la balança de la importància que se li dóna a allò bo i a allò roí em sembla desequilibrada i per tant vull fer unes reflexions sobre la responsabilitat que els professors d’Educació Física tenim al respecte.

Què fa que tinguen tanta importància els esports a la nostra societat? El seu espectacle pot ser és el que té la capacitat de moure la societat en massa i, per tant, el principal atractiu de negoci. A partir d’ací s’engega un procés comercial i d’interessos difícil de parar. Socialment, l’esport té una consideració molt bona, encara funciona el seu vincle a la salut, a la disciplina, als bons comportaments i una caterva de bons atributs que l’ajuden a ser una mercaderia perfecta. Però es parla menys de tots uns altres fenòmens que l’envolten i no en són tan positius: dòping, pràctiques no saludables, perillositat de l’alt rendiment, violència als espectacles, consumisme, instrument de benefici polític, mesura d’estatus i poder dels estats... Amb tot açò, que no és poc i em deixe molt, pense que es respira cert conformisme. A més, caldria desvincular l’esport, com a tal, del que és pràctica d’activitat física. Aquestos dos termes, que un inclou l’altre, curiosament a la societat en general no és que es confonguen, més bé, el que passa és que el terme esport, més reduït en quant a àmbit, eclipsa el concepte d’activitat física, negant així l’accés a tot un ventall de possibilitats. A l’àmbit de l’educació física, aquest eclipsi hauria d’estar fermament vigilat adoptant una postura equilibradora i amb un plantejament de justícia curricular.

Tradicionalment, l’esport ha estat un bon element per a entretenir, manipular i controlar la gran massa, sembla que hui en dia les coses han canviat ben poc, tan sols el transfons que abans era polític potser ara també és econòmic i continua, per tant, sent una forma de controlar la societat.

Els bons atributs de l’esport es subratllen quan realment van a la baixa i els dolents s’amaguen, es normalitzen o es fan bons i a més van a l’alça. Un exemple: amb el dòping cada volta es fan pràctiques més rebuscades que s’allunyen radicalment d’eixe hipotètic esperit esportiu de joc net i de cavallers. Tot això està present i pot ser per a la gran massa són temes ja passats de moda o totalment controlats. El problema principal que esdevé és la poca ètica que es mostra i, per tant, es transmet mitjançant la normalització de la situació i la transformació d’aquestes males pràctiques en focus d’atenció, en una opció més, en audiència televisiva... en definitiva, transformació en mercaderia susceptible de produir benefici.

L’esport com a negoci, allotjat als grans esdeveniments, és una altra veta ben atractiva per clavar cullerada a nivell econòmic i polític, i sorprenentment: la massa contenta i tranquil·litzada amb arguments d’activació econòmica, del llançament turístic i la creació de llocs de treball; però a canvi de què? Moltes vegades a canvi del patrocini desmesurat amb diners públics d’activitats que no són una necessitat per a la societat, corrupció política, molèsties per als veïns, desatenció de les necessitats socials més bàsiques, retall de pressupostos per a activitats socials i culturals més productives... I un aspecte ben preocupant, la intromissió en el terreny de l’Educació Física per tal de promocionar, i d’alguna manera imposar, la pràctica esportiva de torn que genera benefici. Haurem de dir alguna cosa els professionals al respecte, no?

Els professionals de l’Educació Física tenim una responsabilitat, almenys, de transmetre una visió crítica que provoque la reflexió i l’opinió de l’alumnat per tal de que no es convertisca l’acte educatiu en un engranatge més lligat a la corretja transmissora de la inèrcia convenient basada en l’enriquiment econòmic i el benefici polític. Si una vegada analitzat el tema algun alumne o professor tria deixar-se dur per el corrent ambiental ho farà, però almenys haurem fet una marca a l’engranatge transmissor i a cada volta sonarà un “tec”, que pot ser de moment s’ignore, però per sempre deixarà l’opció d’escoltar-lo i parar a veure altres formes possibles de fer.

Al front del nostre alumnat, primer caldria inspirar fort i creure en el nostre poder i capacitat per a donar una visió que atenga a les manques d’informació que no casualment i sí “causualment” es donen per part d’administracions i entitats comercials. Expirant lentament, anar fent amb un cervell més pràctic, intuïtiu i ètic que racional tot el que podem, sense oblidar allò del currículum ocult, el sentir i la passió. Establirem així una base de principis ètics, democràtics i de justícia social polivalents que ens facilitaran la tasca de donar amb la fórmula màgica de cada moment i per a cada moment.

1 comentari:

alberto ha dit...

Estoy de acuerdo, el deporte tiene aspectos positivos y otros negativos. Pero creo que pasa como con otras muchas cosas.

Es cierto que la responsabilidad debe ser en primer lugar de quienes tienen sus intereses en el deporte, y no solo venderlo como algo positivo, sino señalar también los problemas que tiene. Esto rara vez pasa, y puede que para nosotros que cursamos unos estudios relacionados con el deporte sea obvio, pero para una gran mayoría de la sociedad estos problemas pasan inadvertidos.

La otra parte de responsabilidad debe ser del practicante, o consumidor, quien debe tener la preocupación de informarse sobre lo que esta practicando o consumiendo. Por ejemplo, si yo voy a una tienda y decido comprarme algo muy barato, puedo pensar que es maravilloso. Pero tal vez se esconda detrás la explotación de trabajadores o la contaminación ambiental por parte de la empresa que lo vende. Y eso no se dice, pero se sabe, lo que pasa es que el consumidor no esta por la labor de cambiar.

Además, como bien señalas, el deporte le pasa lo mismo que a la mayoría de sectores de nuestra sociedad, que se rigen por leyes económicas. Esto se traduce de manera muy simplificada en que lo que da dinero interesa y se fomenta y lo que no da dinero se deja de lado. Los deportes con mayor numero de seguidores son los que se retransmiten y consiguen beneficios gracias a esto, y a su vez generan beneficios para las televisiones a través de la publicidad que pagan las empresas, las cuales también obtienen beneficios porque consiguen llegar a un elevado numero de espectadores, los cuales de manera inconsciente acaban comprando los productos anunciados.

Pese a esto, creo que el deporte que la mayoría de gente practica, es positivo, y sigue teniendo aspectos positivos. Y más cuando los comparas con la tendencia que esta al alza, la actividad física orientada a la salud. Esta muy bien, pero se esta vendiendo como ejercicios analíticos en un gimnasio, en una piscina, o donde sea. Y esto si que no tiene muchos valores positivos.

Por ultimo, lo del deporte como herramienta de control, puede ser cierto, pero porque se convierte lo que nos interesa en un medio para controlarnos. Si nos encantara la practica de actividades físico-recreativas, las empresas y los políticos se las ingeniarían para convertirlo en negocio y a su vez controlarnos con actividades físico-recreativas.

Alberto Bolufer Jurado