Màster de Professor/a en Secundària: Visió d'un estudiant de la FCAFE

Per Albert Martín Fandos,
estudiant de Disseny curricular de l'EF

Un requisit per tal d’estudiar el Màster de Professor/a d’Educació Secundària a la Universitat de València és l’acreditació del nivell B1 d’una llengua estrangera. A continuació realitzem diverses reflexions al respecte:

- La nostra generació és acusada de conformista, al no continuar amb la lluita social que mantingueren els nostres pares. Però, açò és cert? Sí, molts estudiants hem entés massa tard el que significa el requisit lingüístic. Qui de nosaltres ha donat suport a les nombroses manifestacions i protestes organitzades, des de fa anys, per diferents organitzacions, com el SEPC? Pocs, molt pocs, quan el que es demanava ens afectava i ens afectarà a tots, tinguem o no una manera de pensar. I és que, molts dijous, mentre estàvem a classe, altres defensaven els nostres interessos. Una minoria.

- Aconseguir el certificat no és fàcil, ja que a les EOI no hi ha prou places. Preinscripció, número per al sorteig, sorteig i llista d’espera. Any rere any, llista d’espera. Ah!, l’altra opció també és bona, podem apuntar-nos als cursos que imparteix el Centre d’Idiomes de la UV, realitzar un curs preparatori de tres hores setmanals durant un any, i després jugar-te el futur passant un examen. Però, com a mínim, per haver realitzat el curs et rebaixen la quota de la prova vint euros. Molt agraït.

- El certificat aconseguit al centre d’idiomes únicament és oficial per a la Universitat de València, mentre que el Màster ho és a tot l’estat espanyol. Però, si un requisit per a matricular-se és la llengua, i únicament serveix per al País Valencià, com pot després ser oficial per a tot el territori? Per què es permet l’entrada en el Màster amb un certificat que no es pot utilitzar en altres territoris?

- Si aquell estiu va ser el del carnet de conduir, el del 2011 serà el de l’anglés per al Màster. Tots a l’estranger, ja que és el més important. No importa si vas a ser un bon professor o no, si estàs o no ben preparat, perquè si no domines la llengua mai ho sabràs. Així, preparem menys les assignatures de la carrera per centrar-nos en l’idioma? Difícil elecció. Però, com és què no tenim una matèria centrada en l’aprenentatge lingüístic, si és imprescindible?

- S’ha d’entrar al Màster ja! L’any que ve potser durarà dos cursos! On podem preguntar? No ho sé, el que sí sé, és que cal entrar el més aviat millor. Ja ens ho deien que el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica) era un curset... Però no, vosaltres no sou de Bolonya, però sí sou de Màster. En un poc de sort, els donarem les gràcies si dura un curs.

- Quins coneixements d’anglés ens ha proporcionat l’escola durant la nostra vida acadèmica? Presents, passats, futurs, condicionals... Bàsicament el mateix cada any. Aleshores, quin sentit té que el sistema educatiu públic demane el requisit lingüístic sense haver preparat els alumnes? No seria millor canviar el sistema educatiu des de la base? Per altra part, els nous temps, els temps d’Europa, no afecten els professors que van realitzar el CAP? Ells no s’han d’adaptar al requisit lingüístic?

- Vam passar l’anglés i ara, a per les pràctiques del Màster. Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Matemàtiques, Física..., tots a fer pràctiques. Però, si jo ja les vaig fer? No, tu vas fer les de la llicenciatura, que no són les mateixes. En fi, mateix institut, mateix/a professor/a de pràctiques, mateixos alumnes... Què està passant, seguim sent una “maria”?

- Tenien raó, esperem pensar d’ací deu anys, quan siguem uns professors/es moderns que impartim les nostres classes en castellà, català i anglés. Si açò succeeix la coherència haurà triomfat però, estarà la societat preparada? Quants de nosaltres, com a europeus, treballarem a l’estranger? I si treballem fora, tindrem suficient amb aquest nivell d’anglés? Si no és així, quin sentit té exigir el B1 si és insuficient per a treballar?

Aquestes i moltes més preguntes podem fer-nos respecte al Màster, el nostre futur immediat si volem ser professors. Però bé, amb un poc de sort i molt d’esforç ho aconseguirem. O no...