Per Joan Nieblas Miquel,
estudiant de Metodologia de l'ensenyança de l'AF i l'Esport
És necessari en l’alt rendiment el triomf a qualsevol preu? Hi ha que deixar a un costat el respecte per un mateix, pels company i pels rivals, per a aconseguir el triomf? Aquestes preguntes me les he plantejat després de veure el que va succeir el passat 21 de Novembre en un partit de la UEFA Champions League entre el Shakhtar Donetsk ucraïnès i el Nordsjaelland danès, on durant el desenvolupament d’aquest partit es va produir un fet antiesportiu i immoral, no sols des del meu punt de vista sinó de totes les persones vinculades en l’esport en general. Aquesta acció la va protagonitzar el jugador del equip ucraïnès, Luiz Adriano, quan el seu equip va tornar el baló al porter danès després d’un bot neutral i davant la sorpresa de tots, el davanter del Shakhtar va decidir córrer cap al baló i aconseguir el gol per al seu equip. Davant la incredulitat de tots els presents el gol va pujar al marcador, ja que l’àrbitre no podia anular el gol.
Aquest jugador no va tardar ni un dia en demanar disculpes per l’acció, i a remarcar que es tracta d’un jugador que respecta els company, els rivals i les regles del joc net. Explicà que en eixe moment no sabia el que estava succeint al terreny de joc, ja que estava d’esquenes a la jugada i quan va veure que podia marcar no va desaprofitar la jugada. La UEFA ha decidit realitzar-li un procés disciplinari basant-se en l’article 5 de les regulacions disciplinaries del organisme del futbol estableixen que “els futbolistes es comportaran d’acord amb els principis de lleialtat, integritat i esportivitat”, és a dir viola els principis de conducta. Ell confessà estar molt avergonyit d’aquesta jugada, i assegura que no tornarà a succeir. Per tant, com a persones adultes que som hi ha que creure en les seues paraules i esperar que així passi.
La meua intenció no és criticar el jugador per la seua acció, sinó que ens conscienciem tots que, tant a l’esport com a la vida en general, hi ha que respectar a tothom i no sols buscar els beneficis personals. Està clar, que a vegades una persona ha de ser “egoista” per a poder dur a terme alguns aspectes i complir amb uns objectius personals. Amb açò no sols em vull referir a les victòries esportives, ja que sempre en la vida tenim competències com per exemple persones que es presenten a una oposició hi ha menys places que persones es presenten, comerços iguals prop uns dels altres... Aquestes persones necessiten ser millors que els altres per poder aconseguir els seus objectius personals i en definitiva poder viure en les millors condicions. Però al que vull referir-me és que hi ha que intentar sempre ser els millors, sense oblidar-nos del respecte per els altres.
A continuació, m’agradaria comentar-vos una anècdota personal molt relacionada amb aquest fet. Sóc veí de la localitat de Carlet i jugue allí al futbol des dels 10 anys. La filosofia del club sempre ha sigut que cada jugador forma part de l’equip amb els companys de la mateixa edat, però quan jo era cadet de primer any i jugava al cadet B amb els meus companys de sempre, van decidir pujar-me al cadet A, amb la temporada ja començada, i on l’objectiu era pujar de categoria. El primer partit que anava amb ells va ser en el Sueca, on jo vaig iniciar el partit des de la banqueta i no vaig ni poder jugar. Per què? Abans de finalitzar la primera part, i sense cap motiu començà una batalla campal entre els meus company i els rivals, on l’àrbitre es va veure obligat a suspendre el partit. Sempre me’n recordaré d’aquest dia ja que els meus companys que en eixe moment estaven jugant no van tindre respecte per ningú, ni es donaren compte on estaven, que era una partit de futbol i no un combat de boxa, mentre la resta de persones que estàvem assistint al partit ens quedàrem bocabadats. També recordaré sempre les paraules que em va dir el meu pare: “Ací no tornes”. Per sort, aquest fet va ser un fet aïllat i no va tornar a ocórrer, i a més l’equip va ser capaç de complir l’objectiu.
Per concloure, m’agradaria que tothom ens conscienciem en la importància del concepte RESPECTE, i com diu la seua definició “es tracta de reconèixer, apreciar i valorar a la meua persona, així com als demés i al meu entorn”.
Referència:
Loland, S. (2002) Fair play in sport. A moral norm system. Londres: Routledge.
