“La música és per a l’ànima, lo que la gimnàstica per al cos” (Plató)
Per Pau Perelló Pinazo
estudiant de Metodologia de l’ensenyança de l’AF i l’Esport
Des de ben menut, he viscut envoltat d’un entorn molt valuós, musicalment parlant. Molts membres de la meua família, sobretot per la part materna; han passat per estudis de llenguatge musical i toquen algun instrument en bandes de música diverses. Jo no vaig ser excepció i també vaig passar molts anys de la meua infància convivint amb el solfeig i l’estudi musical. Tinc necessitat de música, d’escoltar-la a casa, al carrer, d’interpretar una partitura, etc. Sóc un addicte a ella, com també ho soc de l’esport, de practicar-ho, de veure’l, d’entendre-ho. Per això hem vaig decantar per aquesta carrera. Podria dir que dos dels pilars necessaris a la meua vida són aquests: La música i l’activitat física i/o l’esport.
Reflexionant sobre açò, m’ha vingut al cap la idea de que existeix una vinculació molt gran sobre aquets dos pilars personals, i cada vegada que hi pense més, major relació trobe. La música i l’esport, són conceptes que, a simple vista, ens resulta difícil d’entendre que puguen estar situats en un mateix sentit, però al començar a pensar un poc més, no ens resulta complicat veure-hi algunes connexions
(Foto: Blog de Fundación INTEGRAR)
En primer lloc i realitzant un anàlisi general; moltes activitats físiques venen regides per una música concreta que ens va a marcar un ritme, o bé per a fer coreografies com pot passar en modalitats del ball esportiu, gimnàstica, patinatge, entre altres; o també per a ajudar a un tècnic a controlar el ritme d’execució en sessions d’aeròbic, aquagym, spinning, entre altres. Trobem la música i tota la quantitat d’estils que ofereix com a element facilitador o inclòs com a element central a partir del qual es va a desenvolupar una coreografia amb diferents tècniques a realitzar. Ací és molt important l’estil de música que elegim, que ens marcarà, sense necessitat de controlar contínuament als practicants; quin serà el ritme, la intensitat i, fins i tot, el volum d’una sessió.
Si seguim en aquesta reflexió vegem, també, la necessitat que té un corredor de conviure amb un aparell reproductor mp3 i els seus auriculars quan entrena pel parc, convertint-se quasi en una ferramenta necessària al seu equipament de running. El mateix ocorre a un gimnàs de musculació. I no és gens descabellat pensar que, molt probablement, la música millorarà el seu rendiment, donant eixa resistència extra per suportar 3 km més de carrera o eixa força extra per fer 3 repeticions més de press banca. Vegem que la música també és un element que pot millorar el rendiment, un aspecte molt perseguit en qualsevol àmbit esportiu.
Continuant en aquesta anàlisi, cada vegada més, ens acostumem a veure als vestuaris o als autobusos de qualsevol equip d’un esport col·lectiu, a un membre de la plantilla encarregat d’animar i motivar al conjunt utilitzant la música com a ferramenta per a alliberar tensions i pressió abans d’un esdeveniment important. Molt famosos han estat cassos com el del Barça de Guardiola i la cançó del grup Coldplay “Viva la Vida” o la tradició de seleccions com la Brasilera de convertir cada viatge en autobús en un espectacle rítmic o la dansa de guerra que interpreten els All Blacks abans d’un partit, que aconsegueix intimidar al rival:
Per tant, la música ajuda a relaxar i alliberar la pressió a la que moltes vegades estan sotmesos els esportistes, sobretot els d’alt rendiment. A més, és un element motivador i en ocasions intimidador, tractant de buscar, ja abans de començar, una superioritat mental i inclòs física respecte al rival.
En conclusió, amb aquesta reflexió personal que he volgut compartir, totalment criticable o debatible, he tractat de lligar dos de les meues aficions més importants i de buscar una aplicació de la música dins del fantàstic àmbit al que ens volem dedicar. Crec que si es té coneixement sobre l’aplicació de la música a l’àmbit esportiu, per què no aplicar-la i utilitzar-la en un futur com a ferramenta? Recordem que és útil per marcar el ritme d’execució, per a alliberar pressió i motivar al esportista abans d’una competició i, degut a açò, per a millorar el rendiment d’aquest i si s’investiga més, pot ser, per a noves utilitats que desconeixem. Crec que el lligam és clar.
Pot resultar-vos interessant aquest article de referència, que dóna suport a aquesta idea d’aportació psicològica de la música dins de l’àmbit esportiu:
- Leyes Yanguas, Javier (2006). Influencia de la música en el rendimiento deportivo . Apunts. Medicina de l’Esport. 41(152):155–65.
