dimarts, 3 d’abril del 2012

Comparació dels aspectes estructurals i organitzatius segons el tipus de sessió d'activitat física


Per Ferran Risent Garcia,
estudiant de Metodologia de l’ensenyança de l’AF i l’esport

L’article present tracta de relacionar els aspectes estructurals i organitzatius observats en la classe de Metodologia de l’ensenyança de l’activitat física i l’esport i les diverses possibilitats d’aplicació en sessions d’activitat física. Per a relacionar estos aspectes he fet una observació directa i una anàlisi posterior de tres sessions d’activitat física i, a més, he entrevistat individualment els responsables de les sessions (professor o entrenador). Les sessions observades foren:

1. Sessió d’Educació Física (EF) de natació de 4t d’ESO, en la qual s’estaven treballant aspectes tècnics de l’estil papallona.
2. Sessió d’entrenament de tenis en la categoria d’infantils, on el treball fou majoritàriament tècnic.
3. Sessió d’entrenament de futbol “amateur”.

Els aspectes analitzats han sigut: l’estructura de la sessió, la gestió del temps, els aspectes organitzatius (distribucions, formacions, ambients i control) i els aspectes de risc i seguretat.

Pel que fa l’estructura de la sessió, en la taula següent es veu com hauria d’estar dividida:

Part inicial
(15-25%)
Fase d’arribada
Fase informativa
Fase activa (escalfament)
Part principal
(50-70%)
Múltiples possibilitats organitzatives
Part final
(15-25%)
Fase activa (tornada a la calma)
Fase informativa
Fase d’eixida
           








En la taula superior es pot observar l’estructura que generalment hauria de predominar en una sessió d’activitat física, ara bé, per motius com el temps disponible o la ideologia de la persona que dirigix la sessió, no s’observen totes i cadascuna de les parts.
Com que a les sessions d’educació física el que es busca és un aprenentatge més cognitiu de l’alumne, pense que les fases informatives tant inicial com final haurien de reforçar-se més que les fases actives d’escalfament i de tornada a la calma. Estes últimes haurien de ser la clau en les sessions de rendiment on el nivell d’implicació física sol ser més alt.
La diferència entre esports individuals i col·lectius, pense que no hauria de ser significativa, tant com el fet de ser una sessió d’aprenentatge o de rendiment. 

 En relació a la gestió del temps, a les sessions de rendiment el temps d’arribada i d’eixida, així com el temps de vestuari, sol ser més alt que a les sessions d’EF, i més encara si es tracta d’esports col·lectius. A les sessions d’EF, pel fet que s’utilitza més temps en les fases informatives, el temps de compromís motor sol ser més baix.

Pel que fa al temps d’espera, sol ser més baix en esports individuals i a les sessions de rendiment. En canvi, hi ha vegades en esports col·lectius o en sessions d’EF que es fan cues per  realitzar algun exercici o activitat.

Respecte als aspectes organitzatius,  les distribucions que més s’utilitzen als esports col·lectius solen ser grupals, i als esports individuals les distribucions individuals o per parelles. El mateix passa en les formacions: als esports col·lectius les més utilitzades solen ser en cercle o grupals, i als individuals solen ser més freqüents les frontals. Cal remarcar que les formacions disperses també son molt utilitzades i se solen observar en ambdós casos.  Les següents imatges són originals de les sessions presenciades i mostren alguns dels aspectes organitzatius esmentats:

Formació en cercle:

 
Formació frontal:


Grup:


Individual i parelles:



En relació a la utilització de l’espai, cadascú organitza les activitats d’acord amb l’espai de què disposa, i s’intenta deixar el mínim espai neutre o sense utilitzar, excepte en activitats puntuals. A les sessions d’EF normalment es disposa de menys espai, açò força a juntar més els alumnes, deixant menys espais neutres que els que es troben a les sessions de rendiment.

En totes les sessions d’activitat física he vist ambients de desplaçaments, control i percepció corporal, així com manipulació d’objectes. Aquesta última és més present als esports que es practiquen amb implements.
Quant al control que s’aplica sobre els alumnes, cal destacar que a les sessions d’entrenament el control que s’aplica és l’intermig o més dirigit per l’entrenador, en canvi, a les d’EF, el professor sol donar més llibertat a l’autocontrol per part de l’alumnat.

Per una altra banda, els aspectes de risc i seguretat pense que són igual d’importants en totes les sessions d’activitat física. Ara bé, en les sessions d’aprenentatge, per la falta de coneixement dels alumnes de les activitats que s’estan realitzant o de les conseqüències que en pot tindre la realització incorrecta, el professor haurà de tindre un control major d’estos aspectes.

Per acabar, vull concloure dient que pense que els aspectes organitzatius i estructurals són clarament condicionats per l’esport practicat, si aquest és col·lectiu o individual, així com pel caràcter més educatiu o de rendiment de les sessions. 

Les sessions presenciades compliren tots els requisits tractats en l’article. Afegir que les entrevistes poden ser consultades per qui estiga interessat, així com les dades i taules obtingudes de l’anàlisi de les sessions.
Dades i taules obtingudes:


2 comentaris:

Paula Llorens Rodriguez ha dit...

Primero tengo que decir que me parece muy interesante el trabajo que ha realizado mi compañero, ya que existen muchas formas de gestionar el tiempo, organizar el espacio y estructurar la sesión.
Todos estos aspectos importantes que hemos estado viendo en clase es importante verlos en la práctica, tanto en la que realizan los compañeros de clase como la que se ve a diario en los entrenamientos de los niños en las escuelas de deportes tanto individuales como colectivos.
Es interesante saber, como comenta Ferran, que dependiendo del deporte o el ámbito cambian las formas de organizar la clase, el tiempo, etc.
En el alto rendimiento es lógico que se utilice más tiempo de llegada y de salida porque es muy importante hacer un buen calentamiento y una buena vuelta a la calma y se podría incluir en la seguridad ya que evitan la mayor parte de las lesiones.
Una de las cosas más curiosas del artículo es que dependiendo del tipo de deporte que sea, cambia la organización de los alumnos frente al profesor o entrenador. Por ejemplo, el hecho de que en los deportes grupales se utilice más el círculo o que en los deportes individuales se utilice más la posición frontal.
En principio, es cuestión de lógica porque a lo mejor es porque en los deportes individuales al haber más componente técnico se utilizan métodos con mayor control del profesor o entrenador sobre el grupo, por lo que una posición frontal facilita la imitación del profesor por parte de los que le observan.
Por otro lado, se podrían utilizar organizaciones en círculo en deportes individuales utilizando métodos menos autoritarios por parte del profesor, lo que daría al alumno posibilidad de hacer las cosas de otra forma. Está claro que existen unos métodos mejores que otros según el deporte pero igualmente se puede cambiar el método en algunos ocasiones para observar su comportamiento y romper las rutinas de organización del espacio, por ejemplo.
Además, el aspecto de seguridad es más importante, o hacen más incapié en las clases de Educación Física pero a mi me parece que para un deportista de alto rendimiento debe ser igual o más importante porque muchas veces de ellos depende el triunfo de su equipo. También debe ser más importante para las personas que tienen lesiones muy continuas porque afecta a su salud.
De todas formas, todos estos aspectos que podemos encontrar en sesiones de entrenamientos, en clases, etc, dependen en gran medida por el profesor/entrenador que es el que elige cómo hacer las cosas y es del que toman ejemplo los alumnos

Alexandra Mollon ha dit...

M'agradaria comentar un parell de coses d'aquest text donant abans l'enhorabona a Ferran Risent per aquest text, que ens ha de fer reflexionar a la gent que en anys posteriors desitgem entrar en educació o rendiment.

En primer lloc, respecte a la gestió del temps de les sessions d'EF, cal tindre en compte que el temps disponible per a la sessió es molt breu. Desde el primer dia cal deixar establert als alumnes el temps màxim per a que estiguen en els vestuaris tant en la part inicial com en la part final . El compromís motor de les sessions serà breu, pero no hi ha que oblidar el treball específic d'allò que posteriorment es va a fer en la pràctica i una tornada a l'equilibri fisiològic de l'organisme en la part final. En les sessions de rendiment, la part inicial és més llarga, ja que el temps de que es disposa per a la realització de la pràctica és major. En aquest apartat hi ha que tindre en compte el temps d'espera (Siednetop, 1998) i unes rutines d'acció.

Atenent als aspectes organitzatius, la finalització d'aquests ha de ser una millora de la atenció i una bona integració de l'alumnat entre ells i en la mateixa clase. Les formacions dependran de l'activitat que es practique, per exemple, en els estiraments sol ser més comú la formació en cercle, mentres que en exercicis d'expressió corporal sol ser més comú veure als alumnes dispersos. L'organització de l'espai i dels recursos materials és molt important per a tindre controlat tant el temps de la pràctica com als alumnes.

Per últim, no s'ha de deixar de costat el control i la seguritat que ha de tindre cada sessió, tant de rendiment com d'educació. No hi ha que ser negligent tant per ser inconscient o per no voler fer-ho correctament. Hi ha que buscar l'eficàcia sense descuidar la salud dels alumnes. Quan fem un exercici hi ha que plantejar-se si és segur i si és saludable.

Segurament si parles en professors i en entrenadors sobre com estructuren la sessió et diuen que gestionen el temps d'una manera correcta, vigilen els aspectes organitzatius, que fan una correct utilització del espai i que tenen en compte els riscs i els aspectes de seguretat. La teoria tots ens la sabem, però, es cert que vigilen tots aquests aspectes estructurals de la sessio? Nosaltres, els estudiants de Ciéncies de l'Activitat Física i l'Esport hem de lluitar per a fer les coses be, no acomodar-se en una rutina on descuidem tots els aspectes abans nombrats, ja que no soles perdem el temps nosaltres, sino que fem que els xiquets o jóves perguen la il·lusió per l'activitat física.