Per Joan Nieblas Miquel,
estudiant de Metodologia de l'Ensenyança de l'AF i l'Esport
Tots nosaltres alguna vegada ens hem sentit incapaços a l’hora de realitzar alguna activitat al llarg de la nostra vida, ja que creiem que no podríem aconseguir-ho. Doncs bé, m’agradaria presentar-vos a una persona ja coneguda per alguns de nosaltres i que sincerament em va marcar. Es tracta de Nick Vujicic, un important orador motivacional que va nàixer amb una agenèsia consistent en una tri-amelia, és a dir va nàixer sense les dos extremitats superiors ni una de les extremitats inferiors, i amb meromelia a l’altra extremitat inferior (malformitat que en el seu cas consta d’un xicotet peu amb dos dits que naixen de la seua cuixa esquerra). Pràcticament tothom amb aquest problema es rendiria i no voldria viure en eixes condicions, en canvi aquesta persona decidí lluitar per complir els seus somnis i mai s’ha rendit. En el vídeo que vos presente podem observar una imatge molt impactant, on se’l pot observar gitat damunt la taula i amb el problema que té, aconsegueix per si sol alçar-se. A més, és capaç de fer nombroses activitats impensables amb aquesta discapacitat. No obstant, el que més m’impressiona no és sols que és capaç de motivar a la gent, sinó que es pot observar la seua felicitat i que li encanta sobreposar-se als obstacles que es presenten a la vida.
A continuació, també m’agradaria parlar-vos de la nadadora aragonesa Teresa Perales, que als 19 anys va perdre la mobilitat des de la cintura fins a la extremitat inferior, degut a una neuropatia que l’ha impedit tornar a caminar i des d’eixe moment es desplaça amb una cadira de rodes. No obstant, no es va rendir i va aprendre a nadar en eixes condicions i actualment és una de les atletes paralímpiques amb més medalles olímpiques de la història, igualant ni més ni menys al gran Michael Phelps, amb 22 medalles olímpiques. El passat 29 de Novembres, vaig veure la entrevista que li va fer el programa de La Sexta “El intermedio”. Fins a eixe moment, no coneixia la seua historia però després de veure-la hem vaig quedar sorprès per tots els obstacles que ha tingut que superar i també pels que pretén superar. Entre tot el que comenta a l’entrevista, m’agradaria destacar la idea de superar en medalles a Michael Phelps, ja que significa l’atribució d’un nou repte a superar en la seua vida. A més, Teresa contà una anècdota del dia de la seua boda que m’agradaria compartir-la amb vosaltres. Ella sempre havia volgut casar-se amb una llarga cua en el vestit però que amb la cadira de rodes era impossible, per tant va decidir posar-se uns aparts que ella tenia, es va subjectar i amb la ajuda de unes closes va aconseguir posar-se de peu, davant la sorpresa de tots els presents en la boda.
Per què vos parle d’aquestes persones? On vull arribar? Aquests són dos exemples de persones que lluiten i es creixen davant l’adversitat, i sempre creuen en la possibilitat d’aconseguir nous reptes. El missatge que vull fer-vos arribar és que som, en certa forma, uns privilegiats i no deguem rendir-nos per res del món
Tots sabem que
anem a superar el nostre Grau i que serem graduats en Ciències de l’Activitat
Física i l’Esport, però també hem de ser conscients de que anem a tindre una
gran quantitat d’obstacles per a poder impartir els nostres coneixements, degut
als temps que corren en l’actualitat. Per tant, hem de saber les limitacions de
cadascú i buscar les millors solucions per poder sobreposar-nos als problemes
que ens van sorgint. Així, en el moment que siguem graduats molts pocs de
nosaltres anem a trobar feina ràpidament, per tant la nostra “obligació” va a
ser continuar formant-nos per ser millors i continuar la lluita per trobar eixe
lloc de treball que ens aporte estabilitat.
No obstant, si
quan acabem el Grau i no trobem un lloc on desenvolupar la nostra carrera
laboral ens rendim, no valdrà de res tot el que hem fet fins aquest moment i
serem uns “fracassats”. Així, l’objectiu d’aquest post és animar-vos a tots a
lluitar fins al final ja que amb treball, interès, esforç i dedicació
aconseguirem els nostres objectius, a pesar de tots els obstacles. A més, en el
cas de que fracassem en molts dels nostres intents tenim que seguir
intentant-ho i “si ens caiguem una vegada tenim que tornar alçar-nos sempre,
caiguem les vegades que caiguem”, seguint el símil de Nick Vujicic. M’agradaria
concloure animant-vos una vegada més a lluitar, ja que tots nosaltres tenim un
gran potencial i per tant, “YES WE CAN”.
