dijous, 5 de gener de 2012

L’Educació Física com a centre d’interès.

Per Laia Calabuig Pastor,
estudiant de Planificació i avaluació de l'AF i l'Esport

El passat, 16 de novembre de 2011, en el suplement AULA del diari Levante hi havia un article referent a l’educació Secundària “Quan el mestre és el riu” que m’ha semblat interessant. Es tracta d’un projecte que realitza l’IES El Quint de Riba-roja i que ha convertit el riu Túria en una aula integral.


Diu l’article que l’alumnat està motivat i que mitjançant el projecte ARCE aquesta idea l’han exportada a dos IES, una a Andalusia (IES Las Norias) i l’altre en Barcelona (IES Reguissol).

El projecte ha tret l’alumnat de les parets de l’IES i els han dut al llit del riu Túria, que tot just, passa al seu costat. Han elaborat aquest projecte tres professors/es, un de ciències naturals, l’altra de ciències socials i l’última d’educació física.

M’ha agradat la idea de convertit el riu en una aula; itineraris a peu, en bicicleta, amb canoa, sensibilitzar-los pel medi ambient,...

Comenten els tres professors/es que tot s’enfoca des de la “interdisciplinarietat, tractant d’implicar al major número possible de departaments o matèries del currículum”. Així s’han dissenyat itineraris didàctics on s’estudien a l’aire lliure continguts de socials, matemàtiques, naturals i valencià al temps que es fa activitat física.

També m’ha sorprès i agradat que l’alumnat treballe en grups interdisciplinaris de 4 a 8 alumnes coordinat per un alumne de 4rt d’ESO amb la finalitat d’aconseguir una millor convivència en el centre i fomentar el companyerisme.

Les conclusions de tot aquest projecte, a més d’exportar-lo als IES abans mencionats, s’envien a altres organismes .

Tot això m’ha portat a reflexionar sobre els projectes i que l’EF pot convertir-se en el Centre d’Interès. En l’escola primària l’ensenyament està més globalitzat perquè el tutor-a imparteix quasi totes les matèries del currículum. No passa el mateix a l’educació secundària on un professor-a especialista imparteix una assignatura que sol estar completament deslligada de totes les altres que al mateix temps són impartides per altres especialistes. Aleshores projectes en IES que agafen tres àrees com aquest deu ser motivador, aprofitable i enriquidor per al alumnes.

L’esport, en general, és una faceta formativa, lúdica, saludable i aprofitable per a que, actuant com a centre d’interès, puguem interessar als alumnes en un ventall de coneixements de les més diferents àrees del currículum acadèmic, de tal manera que la pràctica d’activitat física pot configurar-se, en molts casos, com a taula de salvació d’alumnes desmotivats i fins i tot conflictius de les nostres aules. No hi ha millor manera “d’entrar-li” a un d’aquests alumnes que mitjançant una activitat amb la qual tinga èxit i els faça créixer la seua autoestima positiva. És molt possible que alguns alumnes que es troben “afonats” en altres matèries del programa, puguen destacar i “ser algú” en la classe d’EF, millorant així la seua autoestima i la seua actitud i això pot ser una font d’estímul que afecte positivament a l’ actitud global a l’aula.

Per això és important interdisciplinar l’EF (en xarxa) amb altres matèries del coneixement. Relacionar l’esport amb el coneixement:

a) Del cos humà
b) De la salut i la higiene
c) Del medi natural i social
d) De les matemàtiques
e) De l’alimentació
f) De les emocions
g) De les drogues
h) De l’economia
i) De la història i la geografia
j) De la física i química
k) Primers auxilis
l) Etc.

2 comentaris:

jose miguel Vela ha dit...

Me ha parecido muy interesante la iniciativa, pero me parece más relevante todavía la conclusión que la autora ha realizado al final, queriendo integrar en la educación física un conocimiento variado.

Personalmente creo que la educación física debería estar desarrollada desde una perspectiva globalizadora, donde no sólo el aspecto condicional sea el relevante sino también el cognitivo ayudando a como dice la autora otras materias tengan una aplicación práctica ,dentro de una asignatura tan poco considerada como la educación física.

Pienso que de esta forma ayudaríamos a revalorizar la educación física y a comprender mejor otras asignaturas como la biología o la física , las cuales gozan de una gran capacidad de práctica dentro de la educación física, porque el alumno se desarrollará mejor mediante la práctica que no a través de un único canal teórico.

Marc Gimeno ha dit...

Enhorabona a la autora per haver fet explícit un projecte que es deuria promoure en totes les institucions públiques que fomenten l´educació, tan en grans com en menuts, per a que es relacione d´aquesta manera, la importància del coneixement i la seua aplicació pràctica a la natura, i al respecte cap aquesta a més del lloc on vivim. Per altra banda crec que a més, es deuria promoure des dels propis municipis i centres docents, la col•laboració amb associacions per incloure el punt de vista d´experts (de diferents edats i disciplines) i la relació amb el temari que s´està estudiant.
Açò moltes vegades implicaria una major implicació del professorat augmentant el nombre d´hores treballades, i en alguns casos suposaria realitzar les activitats fora de l´horari lectiu o realitzar-ho durant aquest horari. El problema, amb el qual he viscut i ara des de fora es veu millor, es que els mestres no volen perdre hores en “excursions” ja que d´aquesta manera no arriben a donar l temari i que per a mi el que resulta més important per al procés d´ensenyança-aprenentatge es que els grups d´estudiants són massa nombrosos, en relació al nombre d´ensenyants, per a que es puga donar a terme aquest procés el millor possible a banda de que .
Per finalitzar, crec que açò no es molt novedós, ja que conec a professors de l´IES Massanassa que incentiven excursions alienes al horari escolar i promouen el coneixement integrat, i açò ho porten fent des-de fa molts anys, i a més, si no se´ls permet fer excursions, s´inventen formes d´ensenyar originals i interessants per als estudiants, a més d´activitats de caràcter social.