Per Javier Monforte Alarcón,
estudiant de Metodologia de l'ensenyança de l'AF i l'Esport
Les metàfores són per tot arreu. La nostra llengua sempre té a l'abast els fruits de les nostres percepcions, diluïdes per les condicions sociodemogràfiques, influències externes, familiars i escolars, les nostres vivències personals, les modes, és a dir, la realitat que ens envolta. Tot açò forma una substància invisible i mediàtica: la comunicació verbal.
Aquesta no sempre coneix amb profunditat el que comunica, ja que part del llenguatge que utilitzem a diari es llança de forma automàtica. En les expressions utilitzades en un diàleg o en una discussió ordinària s'utilitzen un fum de metàfores inconscientment, fent al·lusió a determinats termes mitjançant uns altres analògics a aquestos.
Una gran font metafòrica es la guerra. Una discussió es una batalla de paraules, sent el significat d'aquestes el que es considera la pròpiament dita metàfora. Expressions com: “Si utilitzes aquesta estratègia, t'haurà massacrat”, “Destruint el seu argument, el qual pareixia indestructible, he resultat vencedor”.
Efectivament, com us heu pogut adonar aquestes expressions són molt típiques en una classe d'educació física de qualsevol escola o institut, però hi ha més. Es sol relacionar el temps (que és una variable vital en les classes) amb els diners: “no pergues temps, no en disposem de molt i prompte s'acabarà la classe”, “calcula per a utilitzar els 2 minuts de forma que et sobre per a invertir-lo en gastar eixa pilota, ja que bota pitjor i et farà perdre més temps”. També es poden apreciar connotacions racistes, discriminatòries, de maltractament animal, violentes...
Sense adonar-nos, introduïm a les arrels de la societat (els xiquets) allò que no volem per a ella. No només es produeix aquest fet en els professors i alumnes sinó que els propis llibres que els professors han estudiat i la immensa majoria de jocs tradicionals tenen títols que s'expressen metafòricament i creen un teixit perjudicial. Així mateix, les regles i l’anatomia del propi joc poden donar les condicions propenses a l’ utilització d’aquestes expressions.
Algunes de les metàfores nomenades de dalt i baix també formen un entramat de significats que poden ser negatius en els aspectes afectius que l'educació física escolar posseeix intrínsecament.
- Tindre control i força és dalt. Estar subjecte a control o força és baix: “tens una força inferior al teu contrincant, hauràs de estar al teu nivell més alt”. L' alumne es pot veure menyspreat, inferior al seu company i aquest fet pot allunyar al xiquet de la socialització amb el company i de la pràctica esportiva.
- Més és dalt. Menys és baix: “El teu rendiment es menor a l' esperat, has de aplicar una potència més gran quan puges el baló. Baixa i fes 20 flexions”. El rendiment es un aspecte que no es deuria aplicar en l'ensenyança escolar, tècniques com l’ instrucció tècnica punitiva o directament el càstig no soluciona res i duu a l'abandonament d’actituds actives en el futur i sobretot a problemes d'autoconfiança.
- Bo és dalt. Dolent és baix: “Estàs en baixa forma, això no pot continuar així.” Com en els casos anteriors, el xiquet adquireix un auto concepte dolent i els companys “la prenen amb ell.”
En el costat paral·lel es troba el pensament general “més i més gran es millor” . Moltes voltes els alumnes volen impressionar als companys o al propi professor, demostrar la seua competència o simplement provar a fer alguna cosa que pot comprometre la seua seguretat. Els factors metafòrics dels que hem parlat, en els que la violència, el rendiment, la competitivitat i la possessió materialista modelen el comportament dels xiquets. Donen
un impuls que no es visible per a quasi ningú i que fa que aquestes accions perilloses es produïsquen en major freqüència.
Per tots aquestos motius, seria recomanable una revisió de la terminologia dels títols i descripcions dels jocs i activitats que proposem en classe i especial atenció a les possibles metàfores problemàtiques que els alumnes utilitzen, influenciats en gran majoria per els adults i per el propi professor.
L'educació en l'educació física escolar es basa en els detalls, i educar en l'educació és una part molt important dins de la part de l'educació afectiva i social, valga la redundància. Els xicotets detalls marquen la diferència.
Referències bibliogràfiques:
Herrador. J.A. (2012) Terminología lúdica con connotaciones discriminativas, bélicas, xenófobas, sexistas…: Una propuesta para trabajar la educación en valores. EmásF, Revista Digital de Educación Física. Año 3, Num. 17.
Lakoff, G. i Johnson, M. (2004). Metáforas de la Vida Cotidiana. (Capítols 1 - 6). Madrid: Cátedra.
2 comentaris:
Aquest post m’ha cridat prou l’atenció i per això he decidit fer un comentari en ell. La veritat és que mai no m’havia adonat d’aquest tipus de metàfores que es produeixen en l’educació, i de com poden afectar als xiquets que estan en edat d’aprenentatge.
Jo soc de l’opinió de que els professors de xiquets en aquestes edats tan primerenques, també tenen un paper molt important com a educadors. Hi ha que tindre cura dels detalls que poden crear quasi sense que ens adonem ideologies o pensaments no desitjats en els xiquets. Les paraules o expressions utilitzades no sols pels professor d’Educació Física, sinó també pels d’altres matèries, poden no tindre l’efecte desitjat i inclús anar en contra dels nostres propòsits i de lo que volem ensenyar. M’ha impressionat molt la taula que apareix al final d’aquest post, en la que se nos mostren com simples noms de jocs que normalment no consideraríem importants, poden tindre significats que afavoreixen el racisme, la lluita, la discriminació, la delinqüència... I també m’ha agradat molt la columna en la qual es proposen noms alternatius a aquestos jocs, que no representen ninguna ideologia que no estiga d’acord amb els valors ètics que, hui per hui, considerem com a vàlids. I dic hui per hui perquè la societat canvia, i amb ella molts altres aspectes, com lo que és ètic i lo que no.
Però no sols els noms o les expressions que utilitzem, sinó també la manera d’ensenyar que tinguem, poden sorgir algunes ideologies incorrectes com el sexisme, el igualitarisme, el culte al rendiment... Per aquesta raó, hi ha uns principis ètics que tot professor ha d’acomplir i que són els següents:
- Utilitat: tot el que un professor ensenya ha de ser útil per als alumnes, proporcionant el màxim benefici i el mínim dany.
- Justícia: tots els alumnes han de beneficiar-se de la mateixa manera de les ensenyances del professor, ja que tenen dret a això. No cal donar un tracte igual a tots els alumnes, sinó un tracte equivalent.
- Responsabilitat: aquest és el que més importància té en aquest post, i és que el professor ha de tindre cura dels seus actes i de com gestiona la seua autoritat. Com he dit abans, les expressions utilitzades per un professor o els noms d’alguns jocs poden ser perjudicials per a l’educació, i és allò que es tracta d’evitar complint aquest principi.
- Capacitació: aquest fa referència a la facultat de les persones per a triar allò que desitgen i influir en altres per a aconseguir-ho col•laborant.
Molt més explicat està això en el següent enllaç, que ens porta a un post publicat per mi en el meu bloc sobre l’assignatura de segon curs Educació del Moviment: http://fcafetera.blogspot.com.es/2012/05/educacion-del-movimiento-de-la.html
Resumint, volia dir que aquest post és molt interessant i té que obrir-nos els ulls per a que nosaltres (els que volem ser futurs professors i educadors) obrim els ulls durant les nostres classes, i controlem en tot moment el llenguatge i expressions utilitzades, per a no perjudicar als nostres alumnes ni ensenyar-los ideologies que no siguen correctes èticament parlant.
¡Vaya post Javier!...Sinceramente, creo que has hecho un gran trabajo con la publicación de este escrito. Como bien comenta Jaime en su aportación, creo que son aspectos que se pasan por alto y que son de vital importancia para poder “llegar” a las personas de la mejor manera posible. Buscando, como bien dice Jaime, el máximo beneficio de las personas y el mínimo daño a ellas…
En esta línea, me gustaría plasmar en mi aportación, qué es esto de lo que hablamos…esta información que pasamos por alto… Pues bien, como ya hemos escuchado alguna que otra vez, el tema que nos envuelve constantemente, es EL CURRÍCULUM OCULTO: “ese medio poderoso en el que se pueden aprender normas, valores y relaciones sociales que subyacen y se transmiten a través de las rutinas diarias en, nuestro caso, en el ámbito educativo… De este modo los estudiantes no sólo aprenden conductas y conocimientos, sino todo un conjunto de actitudes y de prácticas sociales que les sirven para la construcción de sus identidades” (Sparkes, Devís, & Miguel, 2005). Siendo por tanto, desde mi punto de vista, fundamental el papel del docente.
Así, considero (y estoy convencido de que muchos de mis compañeros también) que además de esa correcta utilización del lenguaje y esos principios éticos que comentan Javier y Jaime, el docente debe tener muy en cuenta sus gestos, su tono de voz… En conjunto, como bien ha reiterado Pere a lo largo del cuatrimestre, LA ACTITUD y las “formas” del profesor, deben ser adecuadas. (Ganas, entusiasmo, preparación, detalles, animar a los involucrados…)
Muy relacionado con lo hasta ahora dicho está “La ética del cuidado”, y más concretamente, “la ética del cuidado relacionada con la educación”; considerándola debido a que ésta nos dice que: “ser un buen educador significa desarrollar la predisposición y las capacidades que permitan cuidar bien a los que te rodean y contribuir a la creación de una comunidad de cuidado a través del modelado, el diálogo, la práctica y la confirmación”.
Sin querer entrar en detalle en estos cuatro aspectos (léase el artículo de de Pérez Samaniego, V.), diré que el modelado, concretamente, es el pilar que valoro que debemos citar en relación al tema de este “post”, ya que el docente, de una manera u otra va a ser una figura muy relevante dentro de la clase/sesión en la que se encuentre…
Para concluir, me gustaría mostrar mi acuerdo total con el autor del “escrito principal”, en referencia a la necesidad de revisión de la terminología empleada en muchos libros de formación, tanto del profesorado como del alumnado, así como me gustaría remarcar la “importancia de nuestra labor” no solo como docentes, sino como personas…
En este caso diría: “El buen profesional marca la diferencia. Trata de tener hasta el más mínimo detalle en cuenta, en busca de la mejora diaria. Ama lo que hace y por ello, su dedicación no le supone un esfuerzo pesado, sino un esfuerzo positivo para él y para todos los que le rodean”
Referencias bibliográficas:
Sparkes, A. C., Devís, J. D., & Miguel, J. F. (2005). ¿Qué permanece oculto del currículum oculto? Las identidades de género y de sexualidad en la educación física. Revista Iberoamericana de educación, (39), 73–90.
Pérez Samaniego, V. “La ética del cuidado en educación física”, Universidad de Alcalá. Madrid.
Publica un comentari a l'entrada