Per Ànima Polo Julián
Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Els xiquets, els pares i fins i tot els altres professors s’empenyen en dir-li a la nostra assignatura gimnàstica, mentida, ni tan sols això, gimnàsia. Amb totes les connotacions que això desperta i reafirma en el pensament col•lectiu: que és una cosa alienant i sense missatge, autoritària, repetitiva i, sobretot, que és una relíquia conservada immoralment i sense sentit d’una temporada de la nostra història on ni tan sols estava permés parlar en el nostre propi idioma. En resum, el que volen dir sense saber-ho, és que creuen que som una prolongació de la gimnàsia Sueca militarista del franquisme, un record que tots els adults no poden deslligar fàcilment de la concepció que tenen de l’educació física, tan difícil d’imaginar una altra cosa que gairebé sona ridícul que es diga educació física. No és una simple qüestió de la paraula que utilitzem sinó del concepte, i és que ni tan sols nosaltres podem acabar de definir l’educació física. De fet, està tan poc clar que cada professional en té la seua pròpia idea. No dic que cada idea siga original sinó que es pot escollir i hi ha moltes eleccions diferents. És difícil de fer que una paraula entre en circulació si no ha sorgit la necessitat real d’utilitzar-la per nombrar res concret, sinó un mix eclèctic un tant complexe.
Potser és per això que la gent considera que som uns maniàtics i paranoics amb aquest tema. Els xiquets/es solen preguntar que què més té que li digues d’una forma o d’una altra quan el professor, indignat i ofés, els repeteix per enèsima vegada que no es diu gimnàsia sinó educació física. Val, val, diuen, és qüestió del que significa, això tots ho saben, al final saben que la seua estimada gimnàstica pot ser Rítmica, artística o la higiènica postural Sueca. Què significa exactament Educació Física? Això ja no hi ha massa gent que ho pregunte, no massa gent a la que li interesse. Potser el problema és que no és suficientment important per al món. Així i tot, s’ha de defendre, mentre no trobem un nom millor i una forma més genial d’aprofitar les possibilitats del nostre cos per educar les persones, educació física és el que som, ja no gimnàstica. I reconec que m’ofén, i que, irritada, no sóc capaç d’expressar amb claredat allò que intente expressar quan algú torna a repetir - referint-se a mi - la paraula gimnàsia. Però és que no sóc una paranoica! Ho pense amb clama i arribe a conclusions racionals. I és que no és estrany que dir-li a la nostra assignatura Gimnàsia o Educació Física siga una simple qüestió de nom i la gent es burle de tu si li dius Coca-Cola a una Pepsi? Serà més important o més obvi que són dos coses diferents la Coca-Cola i la Pepsi.
34 comentaris:
He llegit la primera línia d’aquesta entrada i m’ha interessat el contingut i personalment, també m’afecta el concepte que tothom adquireix d’educació física. Opine que aquest terme fa referència a tot allò que engloba una educació d’activitat física, que podríem definir com despesa d’energia produïda pel múscul esquelètic, es a dir, tot allò que podem fer un dia qualsevol: caminar, botar, respirar, saltar, practicar esport o exercici... així dons, si som educadors físics incidirem sobre tot açò i no sols sobre esports, exercici físic o gimnàstica.
El problema de tot açò, la falta de cultura en aquest aspecte. I som nosaltres els responsables de pressionar per a començar a canviar no? El problema d’aquesta falta de cultura en aquest sentit es que “interessa” i explicaré en termes generals el perquè, segons els meu parèixer.
Vivim, com tots sabem, en un món globalitzat en el que existeix un problema, entre altres coses, d’obesitat relacionada amb el sedentarisme i hàbits poc saludables que creix exponencialment. Aquest sembla que serà el major problema de salut d’aquest segle (mentre altres, no una minoria, es moren de fam, literalment). Aleshores, no pareix interessar fomentar una educació física i un enteniment del que aquesta comporta, sinó incrementar l’ús de medicaments, remeis miraculosos, règims dràstics, gimnasos, materials, la estètica estandarditzada de l’èxit etcétera beneficiosos per a un circ en el que es troben una sèrie d’interessos entre els quals podem anotar les multinacionals que propaguen aquest tipus de productes o ideologies superficials. Així dons, opine que darrere d’açò que es parla a aquest post, hi ha més del que pareix i convindria que com a persones que ens formem en aquest aspecte, fórem conscients i a partir d’ací treballarem i discutirem.
Como alumno de la Facultad de Educación Física y del Deporte no he podido evitar interesarme por este “post”, el cual hace referencia a la ignorancia y al poco conocimiento que tiene un gran porcentaje de la población respecto a la asignatura de educación física. Sinceramente, sigo sin entender que mucha gente infravalore una asignatura como esta. Personalmente, que una persona se refiera con el concepto “gimnasia” a la asignatura de educación física me parece por una parte una falta de respeto para el profesor y para el gremio de las ciencias de la actividad física y del deporte, y por otra parte una ausencia de cultura general. No comprendo el porqué de que mucha gente piense que esta asignatura es una “chorrada” o una materia para pasar el tiempo, con la cantidad de variables positivas que ofrece al alumnado. La educación física es una asignatura que aporta una cantidad de variables, las cuales son y serán muy importantes para vida del alumnado, ya que nos ofrece el saber conocer como responde el cuerpo humano a la práctica de ejercicio, de actividad física y del deporte, aporta la enseñanza de unos hábitos positivos para la conservación de una buena condición física y de salud, enseña a trabajar en equipo y a crear una cohesión grupal en la clase, nos ofrece la posibilidad de ejercer la enseñanza al aire libre, etc.
Lo que más me fastidia es que la mayor parte de culpa la tiene muchos profesores de la educación física que se toman la materia sin interés y tengo muchos argumentos sobre la experiencia de mis compañeros/as en que han tenido profesores de educación física que en pocas palabras daban las clases sin ninguna planificación y con unos contenidos y objetivos pésimos. La solución la tenemos nosotros y el actual profesorado de esta asignatura en dar a ver a los alumnos al importancia de esta materia, pero para ello hay que ser buenos profesionales y crear unas buenas planificaciones, con las cuales poder impartir un curso donde demostremos a nuestros alumnos la importancia de la asignatura y demostrar los conocimientos que tenemos sobre la asignatura. Es así, como al final conseguiremos un reconocimiento de la educación física y de las personas sepan valorar y respetar nuestra profesión.
Para finalizar con este comentario, quiero animar a mis compañeros a que comenten este post, ya que considero que es un tema muy interesante y que nos afecta directamente. Confío que con el paso del tiempo todo esto va a cambiar y tengo muy claro que si en un futuro puedo trabajar como profesor de educación física, mis alumnos van a tener una opinión y un conocimiento sobre la asignatura muy diferente a el que se tiene en la actualidad.
Aquest tema tractat en el text hem pareix molt important perquè, qui no l’ha patit des que és conscient dels seus propis records? Be, doncs això és el que vaig a fer mitjançant aquest comentari, contar les meues pròpies experiències que m’han vingut al cap de manera inconscient al llegir el post.
Des de ben menuts estem marcats per a que no utilitzem el terme “Educació Física” i sí en canvi “gimnasia”. A qui la seua mare o el seu pare no li ha preguntat la nit anterior: “demà tens gimnasia?” per deixar-te preparat el xandall? Açò, repetint-ho durant els 4 ó 5 primers anys de l’assignatura (després cadascú ja es prepara sols el xandall), dues vegades per setmana, trobe que és més que suficient com per a automatitzar el terme i fins i tot utilitzar-lo sense pensar que no és l’adequat.
D’altra banda també està el cas del professorat d’altres assignatures. No recorde quin curs de primària fou en el que tenia “Lengua” abans d’EF, on el professors ens deia: “Va, hui tots concentrats que després teniu gimnasia i allí ja es podreu despistar i relaxar”. Dues coses a analitzar: en primer lloc la utilització del fals terme; i d’altra banda el to despectiu de la frase i la desvalorització d’aquesta assignatura davant la seua pròpia.
També trobem el cas d’alguns professors/es d’EF els quals són ells mateix els que posant molt poc d’interès en l’assignatura ho transmeten als seus alumnes. Hem referisc a aquells docents que pensen que una unitat didàctica és donar un baló de bàsquet als alumnes durant les sessions d’un mes per exemple, i el contingut de bàsquet estarà donat. I així, amb tots els altres esports o continguts de la planificació.
Per últim tampoc oblidaré quan vaig elegir el que volia estudiar, CAFE. Hem vaig trobar amb un conegut i hem va dir: “que m’han dit, que vas a fer gimnasia? Que ja t’has cansat d’estudiar?”.
Be, amb açò crec que demostre com la societat en general (pares, professors i professors d’EF...) no li donen cap tipus d’importància, o al menys observable, a aquesta assignatura. Per tant, sinó té valor social, com va a canviar la forma de dirigir-se a ella?
Este es un tema, que todos los licenciados y graduados en Ciencias del deporte y la actividad física hemos sufrido en algún momento.
Y no sólo se trata de la educación física,sino también de nuestra carrera. Mucha gente de mi entorno sigue diciendo que yo estudio gimnasia, inmediatamente les rectifico pero de poco sirve , ya que como ha expresado la autora, en la cabeza de la gente adulta y lo que es más preocupante de gente de nuestra generación, sólo existe el término gimnasia. Además, todos te dicen que en la carrera lo que hacemos, es jugar todo el tiempo.
Personalmente pienso que debemos terminar con el menosprecio hacia la asignatura que se imparte en colegios e institutos y de la misma forma ,con nuestra carrera universitaria tan minusvalorada por todos.Y para acabar con todo esto es necesario darnos a conocer, que la sociedad conozca que es, un licenciado o un graduado en ciencias del deporte, que sepa que muchos de los eventos deportivos de los que disfrutan, son creados y realizados por profesionales del deporte, que sepan que el que, organiza las sesiones, los precios de un gimnasio son gestores deportivos o que la persona que enseña a practicar de forma correcta un deporte en el colegio a su hijo, es un universitario ,que ha estudiado los mismos años o más que un abogado o un arquitecto.
En conclusión , como han dicho mis compañeros en comentarios anteriores, mucha culpa de lo acontecido es del gremio, gente que ha conseguido su plaza fija y se dedica a leer el periódico en vez de educar, y estas son las mentalidades que debemos evitar para conseguir que nuestro trabajo se conozca y goce de prestigio, evitando que lo desprecien o no lo tomen en serio.
Benvolguda Gimnàstica. Com bé han dit els meus companys, i també ho diu Ànima, l'autora del text, aquest tema tots l'hem patit. Tot el món, o almenys la majoria, li diuen gimnàsia a la nostra assignatura, però bé, què hem de fer?
La veritat que és una autèntica realitat que ocorre açò, però jo sincerament, mai m'havia parat a pensar-ho. Mai li havia donat la importància que li dona Ànima en aquest text. Si, pensant-ho bé, comprenc que aquesta nomenclatura de la nostra assignatura la irrite, però bo, és una cosa tan comuna, que resulta un tant estressant agafar-se-ho tan a pit.
Pel que dic que ho comprenc és perquè nosaltres som futurs professionals en aquesta matèria, o inclús ja titulats, i està clar que molesta que després de quatre o cinc anys estudiant l'educació física en tots els seus àmbits i corrents, la gent s'agafe la "gimnàsia" com a l'assignatura de risa, és a dir, la que aproven tots, la que no manen deure i la que sols servix per a jugar un ratet.
No obstant, jo crec que aquesta fama que té l'educació física ens la tenim merescuda, perquè qui té la culpa d'aquesta fama? Jo pense que tots aquells mestres i professors que han volgut que l'assignatura siga així. No ens enganyem, tots hem tingut algun professor d'educació física amb el qual s'aprovava sense fer res.
Després d'aquests arguments he de dir que a pesar de tot, les coses estan canviant, l'àrea de l'educació física està evolucionant a bon ritme i cada vegada més està en mans de la societat la pràctica esportiva i els coneixements dels beneficis de l'activitat física. Per tot açò deguem estar contents, però sobretot continuar lluitant per a que continue evolucionant.
En definitiva, dient-li gimnàsia o educació física, el que importa és el contingut. I açò ho dic perquè jo mateix, quan era menut, li deia Gimnàsia, i mira per on, he acabat dedicant la meua vida a eixa assignatura que estimava tant.
Quan dones matemàtiques, la gent no diu que ha donat números, o quan dones llengua la gent no diu que ha donat paraules. Perquè quan dones educació física la gent diu que ha donat gimnasia? No ho entenc.
Sí Judit, quan anava a l’institut, ma mare em preguntava: “¿què heu fet hui em “gimnasia”?” i jo li contestava: “gimnasia” hui no he fet, he fet educació física. Tal volta siga perquè sempre m’ha agradat l’assignatura o tal volta siga perquè sempre m’ha agradat l’esport, però sempre he tingut clar per a que està l’educació física. Aquest és el problema, que la societat no coneix reialment quins son els principals objectis que té aquesta assignatura. Tal com ha dit Teo al seu comentari, principalment pot ser siga per falta de coneixement.
Comparteisc amb Àlex que molta culpa de que l’educació física no es valore de vegades es a causa dels propis professionals que no la tracten com es deuria. En la meua opinió, es déu inculcar als alumnes en qué consisteix l’educació física, i açò deu fer-se realitzant una programació de l’assignatura que permeta que aquestos puguen adquirir coneixements útils en la seua vida, és a dir, prendre sèriament l’assignatura. Ells han de tenir clar que és una assignatura més dins del seu aprenentatge global, tant ells, com els seus pares o com la resta de professors.
És difícil definir el terme educació física, però si pensem un poc es poden arribar a unes conclusions fàcils. Per una banda, segons Nixon y Jewllet (1980; citat en Calzada, 1996) la educació és un procés continu de canvi, modificació o ajust de la persona que resulta de respostes a estímuls ambientals interns i externs, on hi ha canvis en els comportaments que afecten als aspectes mentals, físics, socials, morals y ètics en la vida d’una persona. Per un altra banda, l’exercici físic es aquella activitat física regulada mitjançant la qual s’intenta aconseguir un objectiu determinat. Aleshores, si reflexionem un poc i unim educació junt a exercici físic (també es té en compte el joc i l’esport evidentment) trobem que l’educació física és aquella educació que be donada pel moviment corporal. Calzada (1996) la defineix com el desenvolupament integral (físic, social y mental) del ser humà a través del moviment.
Llavors, veiem com si reflexionem per nosaltres mateixos sobre el que reialment és l’educació física esbrinem quin és el seu vertader significat. En açò vuic dir que els professionals que poden impartir l’educació física han de ser competents per tal d’aportar un desenvolupament total en l’alumne, de manera que farem que la societat se n’adone per sí mateix del vertader significat de l’educació física i es puga acabar en la controvèrsia que per desgràcia existeix en l’actualitat.
Bibliografia
- Calzada A. (1996). Educación Física: 1° y 2° Enseñanza Secundaria Obligatoria. Madrid, España: Gymnos Editoria.
Igual que a la majoria dels meus companys, a mi també m’han repetit fins a la sacietat la paraula gimnàsia com a equivalent d’educació física. Crec que la utilització d’aquestos dos termes com a sinònims, són fruit de la falta de coneixement de la població envers el tema (per dir-ho d’una manera políticament correcta). Juntament amb la plàstica i la música, l’educació física és una assignatura que no desperta cap tipus de respecte en la població; són matèries que de segur, molts pares farien desaparèixer dels horaris dels seus fills si això estigués en les seves mans. Si per ells fóra, eliminarien aquestes hores “perdudes” i les substituirien per altres en les quals s’impartirien coneixements més “profitosos” com les matemàtiques o la llengua. Clar, l’educació física no ens ensenya com desxifrar complicades equacions matemàtiques ni com analitzar el subjecte i el predicat d’una frase... però encara que semble mentida, la nostra assignatura augmenta la capacitat dels alumnes per assolir aquestos conceptes.
Deixant de banda les repercussions que té a nivell físic, tots els pares i professors d’altres àrees haurien de saber que mitjançant l’educació física es fomenten molta classe de valors i a més es produeixen beneficis a nivell cognitiu, social i emocional. L’article de Richard Bailey anomenat “Physical Education and Sport in Schools: a Review of benefits and Outcomes” rebel•la part d’aquestos beneficis. Entre d’altres, aquest autor diu que l’educació física augmenta el benestar psicològic dels nens, fet que incrementa la seva autoestima i per tant millora la seva percepció de competència. D’altra banda influeix de manera positiva en la socialització dels alumnes ja que en el context de l’educació física es creen situacions pro-socials, que contribuiran a una millora del comportament i de la cohesió grupal i serviran per desenvolupar un sentiment de pertinença. Finalment segons aquest estudi, l’augment d’hores d’educació física i la disminució d’altres matèries, produeix millores en el rendiment acadèmic i en el comportament dels alumnes, així com una disminució de l’absentisme.
Per totes aquestes raons pense que els pares haurien de replantejar-se la visió que tenen de l’educació física i acceptar-la com a una assignatura tant o més important que la resta, la qual intervindrà de manera directa en l’educació dels seus fills i els ajudarà a seva formació integral.
Si nosaltres mateixa no revindiquem el nom de la nosatra asignatura en l’ambit escolar qui ho fara? Pense que ja es hora de que comencem a prendrens mourens per reivindicar la importancia que te l’activitat física i l’esport en la societat i la importancia de un proessional en aquest camp es qui la pot impartir de la manera més adecuada i eficient. Per tant per que no començae per deixar clar a tothom que no es diu gimnasia sinó educación física y que la gimnasia es sols una part d’aquesta?
Ens n’hem d’adonar de que les coses han avançat en el nostre ámit i que almenys hem conseuit que l’educaci física siga una carrera universitaria per com qualsevol altra. Però el que falta es anar obritnos pas en el mon laboral amb altres ixides que no siga l’ambit educatiu.
En la opinió una persona especialitzada en l’actiitat f´sica i l’esport faríe falta cuasi que en qualsevol ambit de la nosatra societat ja siga per a prevenir y millorar les capacitats tant físiques com mentals d’una persona aixi com també en el sentit de la distracció i oci. Per exemple sería convenient que als hospitals ho hagueren places de treball especifiques per als llicenciats en educación física per q que diseñaren plans especialitzats d’exercici físc als malalts a banda de la persona que s’encarrega de la rehabilitació que es un altre, ademés l’hospital es el millor lloc on es pot reccomanar la pràctica d’activitat física com aprevencio saludable ja que la gent sol asociar la salut principalment amb els hospitals i els metges i per tant tindran en compte l’activitat física si els ho recomana un metge. Com no l’ideal sería un especialitzat en el nostre camp al costat d’un metge per a donar unes pautes als pacients sobre l’exercici a relitzar com a prevencio. De la mateixa manera un llicenciat en l’educació física pot estar en molts altres àmbits de la societat donant-li la importancia que es mereix
Com tots els meus companys han dit, el post d’Ànima Polo té un contingut molt interessant per a estudiants de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport com nosaltres.
Des del meu punt de vista, es continua usant el terme “gimnasia” pel poc valor que té l’educació física en l’escola o el institut. Pareix que siga molt més important la llengua o les matemàtiques, quan, com bé ha esmentat el meu company Alex Villaroya, l’educació física aporta una quantitat de variables positives a nivell físic, social i psicològic que altres assignatures no poden englobar. Com a possibles professors, hauríem de lluitar per que la nostra matèria adquirira més importància en el món de l’educació, ja que és possible educar mitjançant aquesta i es poden generar hàbits saludables que perduraran en el temps.
Per a finalitzar, adjuntaré un xicotet article anomenat “Aún hay tiempo para negociar” escrit per Eduardo Jofre Satué publicat en Periódico de Aragón (2007). Crec que té molt a veure amb el post i pot ser siga interessant pegar-li una miradeta:
“Esta libre utilización que está todavía generalizada en nuestra sociedad no es un mero capricho terminológico de quienes dedicamos nuestro trabajo a ésta área sino que implica una manera bien distinta tanto en la manera de plantear las actividades en las clases como sobretodo en la manera de entender el porqué de su existencia en el ámbito educativo y de los objetivos que cumple.
Hasta la aprobación de la LOGSE en el año 1992 el área escolar dedicada al desarrollo del cuerpo y su movimiento era la gimnasia, entendida ésta como comentamos como un mero desarrollo orgánico funcional con objetivos de de mejora de la salud física. Las actividades que se realizaban se limitaban a la gimnasia (de ahí la correcta utilización del término en ese momento) bien la conocida como “gimnasia sueca” con ejercicios analíticos y estereotipados en formaciones muy rígidas y a golpe de silbato de un profesor con formación militar, o en colegios femeninos lo que hoy se sigue denominando gimnasia rítmica (correcto también el nombre en ese momento), o más tarde gimnasia deportiva (salto de potro, plinto, volteretas etc,) Hasta aquí todo correcto, aunque posteriormente se trabajaba la condición física o la iniciación deportiva y no sólo “la gimnasia”.
Pero tras la ya mencionada aprobación de la LOGSE se cambió el concepto de gimnasia por Educación Física y con ello los objetivos a lograr y en consecuencia los contenidos, la metodología y la evaluación. Lo que desde el 92 hasta hoy en día pretendemos todo maestro o profesor de Educación Física competente y con una formación adecuada tanto en primaria como en secundaria es crear hábitos de práctica de actividad física, es decir dotar de alternativas y recursos a los alumnos para ocupar su tiempo libre de forma saludable (entendiendo la salud no sólo desde el ámbito físico sino también el psicológico y el de relación social) frente a otros hábitos que imperan en nuestra sociedad, principalmente el sedentarismo que tan nefastas consecuencias nos está trayendo.
En definitiva, lo que queremos es que cada alumno encuentre una o varias actividades físicas, deportivas o expresivas (danza, baile, expresión corporal) que les gusten, aprendan a desarrollarlas con efectividad y desarrollando valores cívicos, disfruten practicándolas no sólo en la escuela, sino sobretodo en su tiempo libre tanto actual como en un futuro (cuando sean adultos). Entre esas actividades físicas puede encontrase, y de hecho, se encuentra la gimnasia (deportiva o artística) que trabajada de manera diferente a cómo se hacía antiguamente es, por tanto, una parte de la Educación Física, y no la globalidad de la misma como antaño.”
Aquesta entrada m’ha paregut molt interessant, ja que tracta aquest problema de la nomenclatura que rep l’assignatura d’educació física per part de la majoria de la població. Este problema ha estat, està i qui sap si estarà en un futur en la societat. És cert que des de xicoteta, jo mateixa recorde anomenar l’assignatura d’educació física gimnasia, supose que pel simple fet de dir-li un nom més ràpid o còmode, al igual que altres assignatures com “medi” o “caste”. En aquests cursos, hem referisc sobretot a primària, molts xiquets i xiquetes anomenen les assignatures d’aqueta manera, amb aquests noms, i per molt que el mateix professor els diga que no és gimnasia, que és educació física si no es crea una consciència per part de tots, incloent pares, altres professors i propis alumnes, i de la població en general, pense que es una tasca molt complicada el que canvien de nom per referir-se a eixa assignatura, o inclús a la carrera de ciències de l’activitat física i l’esport.
Es una tasca complicada ja que des de ben xicotets estem acostumats a sentir dir gimnasia a les classes d’educació física , i a més, com han dit en algun comentari, qui no ha tingut un professor que es veia que ni ell mateixa prenia interès en educar mitjançant l’activitat física, sinó que els dona un baló a la classe per a jugar o els posa a córrer tota l’hora pegant voltes al pati. Be dons, aquest és un problema que hem de començar a solucionar nosaltres mateixa com han dit alguns companys, fer saber a la resta de gent que aquesta assignatura o carrera no es basa en repetir cap exercici fins automatitzar-lo o ser experts en un esport determinat, sinó en l’aprenentatge i desenvolupament de les persones mitjançant les activitats físiques i esports.
Es curiós, jo de ben menuda també anomenava “gimnasia” a l’assignatura d’Educació Física. I es que si la població espanyola en general no te coneixements sobre la designació d’aquest terme ni te interès per els seus continguts, aportacions, estudis, beneficis... que transmetran a les pròximes generacions? És tasca nostra reivindicar la importància de la nostra àrea de treball, fer vorer a la població les seues aportacions tant educatives com terapèutiques entre altres, els seus valors de cooperació, inclusió, integració, tolerància...
Segons el llibre La Educación Física en la enseñanza primaria de Marta Castañes Balcells i Oleguer Camerio Foguet, “ l’educació física ha patit un oblit continuat degut a la maximalització del treball intel•lectual i la consegüent infravaloració de les activitats físiques en el marc escolar. Darrere d’aquesta etapa, ha aplegat el moment de la seua incorporació als àmbits educatius i , amb ella, un tractament substancial dels programes oficials de la Reforma Educativa ”. Els pares en general es preocupen per la intel•lectualitat que el seu fill puga desenvolupar al llarg de la seua vida, té por de que es quede enrederit de la resta d’estudiants, per això l’apunta a nombrosos repassos de llengua, matemàtiques, anglès... i no te consciència del paper fonamental que l’educació física atribueix a aquest procés. Hi ha dos parts diferenciades al cervell una s’encarrega del desenvolupament de les matèries intel•lectuals i l’altra de les creatives, motrius... però una part sense l’altra no és res, per tant, hem de fer saber a aquests pares que l’assignatura que nosaltres impartirem és tan important com qualsevol altra.
D’altra banda, seguint amb les connotacions de l’eduació física, Corrientes y tendencias de la Educación Física de Mª Luisa Zagalaz Sánchez , diu que “ l’E.F. se divideix tradicionalment en dos períodes: Era Gimnàstica Antigua (des dels anys 400 a. C. Fins el S. XVIII), caracteritzada per la seua concepció globalitzant i era de la gimnàstica moderna (des dels S. XVIII fins la actualitat), on es desenvolupen aspectes diferenciadors”. Pense que darrere de l’eduació física sempre ha estat present el nom de “gimnasia” tan en el passat com en l’actualitat. En aquest fragment podem observar com l’educació física pot inclús ser sinònim de gimnàstica moderna. Nosaltres com a estudiants de Ciències de l’Activitat Física i l’esport saben que el terme gimnàstica sols s’atribueix a algunes modalitats esportives com poden ser la gimnàstica rítmica, la acrobàtica... però que generalment el seu ús en la totalitat és incorrecte ja que actualment les classes on s’imparteix l’esport i els seus valors son considerades educacionals. Per tant, la denominació de “gimnasia” no és la correcta, és educació física: educació i aprenentatge del desenvolupament motriu i cognitiu dels alumnes.
Personalmente y desde el punto de vista que puedo tener siendo gimnasta de alto rendimiento y estudiante de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte, no solo puede llegar a irritarme que un niño, desde su pensamiento inocente, llame a lo que no tiene una definición clara por un nombre que no le corresponde sino que me irrita también pensar que la palabra “Gimnasia” no es referida ni por ningún motivo histórico ni tampoco en relación a lo que significa realmente. La palabra Gimnasia pienso que es utilizada por deje familiar pero sin la transmisión del concepto explicado y relacionado con la gimnasia sueca de antaño. Simplemente la palabra que antes definía la asignatura en la que se realizaba actividad física en el ámbito escolar, ahora es por lógica la asignada popularmente.
En relación a lo expuesto por el resto de bloggers, comprendo la irritabilidad que pueda producir que a una cosa no se la llame por su nombre pero…. ¿Cuál es su nombre? ¿Educación Física? Personalmente creo que tampoco sería adecuado. Toda actividad física que se pueda realizar un niño en un ámbito escolar no creo que sea solo dirigida a la educación física ya que cada hecho que realice llevará consigo la transmisión de unos valores (juego en equipo, cooperación, competición…) y por ello también debería ser mencionado en el nombre el aspecto psicológico y social.
¿Es imposible crear una palabra que lo engobe todo? Puede que sí o puede que, en el caso de que sea posible, tarde mucho tiempo en establecerse pero en cualquier caso creo que es una pérdida de tiempo mental irritarse por algo que con otro nombre también sería incorrecto.
Antigament es parlava de gimnàstica a l’escola, amb ella es pretenia una preparació per al servei militar o per a la competició més que altra cosa. Qualsevol mestre podia impartir aquesta disciplina i no era estrany que la classe es limitara a donar voltes al pati, a repetir exercicis de braços amunt i braços avall o a botar determinats aparells, sense cap objectiu clar. L’origen de la qüestió està en les famoses Escoles de Gimnàstica: la alemanya, la francesa i sobre tot, la sueca amb els seus exercicis de plint de poltre, que tant agradaven als espanyols. Quan es va començar a utilitzar el terme educació física es va produir una gran confusió perquè eren emprats com sinònims.
Però no hem de confondre una cosa amb l’altra. Si ens fixem bé en les dues paraules, ja apreciem la primera diferència, la gimnàstica ve del grec“gymnos”, nu (així feien els atletes grecs l’exercici físic). És una activitat subjecta a unes regles concretes marcades per una Federació, per això parlem de la rítmica, l’artística i l’esportiva. La raó de utilitzar el terme gimnàstica és justament perquè a l’escola el que es feia eren taules de gimnàstica sueca que es van posar molt de moda. Mentre que la finalitat de l’educació física és l´educativa, hi ha una concepció formativa de l’exercici físic i busca generar hàbits de vida saludables relacionats amb l’activitat física, una educació integral de la persona física, cognitivament i actitudinalment.
Però, en general, molta gent utilitza gimnàstica per a referir-se a l’assignatura d’Educació Física, cosa que és un gran error, perquè, a més a més, sota aquesta indiscriminada manera d’anomenar-la, també hi ha el menyspreu d’algunes persones per la matèria, ja que no volen acceptar que l’Educació Física contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques del currículum per poder assimilar els objectius i continguts comuns amb altres àrees, perquè l’educació física té un tractament interdisciplinari. I això ha costat molt d’aconseguir en aquest país.
Per tant, avui en dia no es deuen confondre. És aquesta una qüestió tan clara, com també ho és que als professors de llengua castellana no els agrada que anomenen a la seua assignatura, llenguatge, com també sol passar. I per a donar-li la importancia que ha de tindre, és absolutament necessari anomenar-la pel seu nom: Educació física.
Me ha gustado este post dado que es verdad lo que dice acerca del término y lo que ello conlleva.
No había pensado en la importancia que tiene la palabra en sí pero en esta carrera hemos aprendido a diferenciar términos en muchas asignaturas porque es necesario saber a qué se refiere cada término para defender futuras ocasiones del porqué decirlo de una forma o de otra.
Es verdad también que el término Gimnasia lo usan a menudo personas más mayores dado que en su época fue así como denominaban a la asignatura de Educación Física, dado que se trataba de cumplir unos parámetros, medidas o valores físicos y no tenían cabida ningún otro tipo de conocimiento. Únicamente se dedicaban a realizar ejercicios físicos de diversa índole y después el que mejor lo hacía tenía la máxima nota, sin atender otras variables que pueden aparecer en los ejercicios físicos.
En mi colegio, dependiendo de quién te tocaba de profesor, era una asignatura más libre en el sentido de que la mayoría de las clases eran tiempo libre y cada uno juega o hace lo que quiera. O te tocaba el sargento, que te ponía en una fila, no se podía ni abrir la boca y el que se paraba en los abdominales corría una vuelta al campo de fútbol y rapidito.
Ni tanto ni tan calvo, una cosa es que en las clases de Educación Física pueda haber alguna clase libre, pero no pueden ser una anarquía de niños que si no quieren no hacen nada o se pasan el rato pegando balonazos al pobre niño que nunca dice nada.
Tampoco me parece correcto el modelo autoritario de aquí el que manda soy yo y no puedes decir nada a no ser que sea necesario, dado que las clases de Educación Física pretenden ser un espacio de educación y convivencia social armónica.
En conclusión, espero que se utilicen bien los términos que para eso están y que las clases de esta materia sean agradables para el profesor y los alumnos donde se aprenden cosas y se adquieren conocimientos importantes sobre diversos temas.
Més d'acord no puc estar amb aquest post, excel·lent. Tots els dies pense que la nostra carrera i poesterior professió sols està ben vista entre nosaltres, en la universitat o en deportistes d'èlit, on es busca a gent més especialitzada, però anem per parts.
Primer, hem de defensar els nostres principis i negar-se sempre a acceptar la paraula "gimnàsia" com a sinònim d'educació física. Recorde que en secuandaria vaig tenir un professor que sempre ens corregia quan li parlavem de la classe de gimnàsia, fins que un día, cansat de corregir-nos sempre ens va fer una classe de gimnàsia de veritat, artística concretament, amb els balons, els aros... Des de eixe día pocs de classe vam tornar a equivocarnos en l'educació física.
Per una altra banda, personalment trobe com si la nostra carrera fora menys que les altres, la menyspren per no tenir tantes lletres com altres o números, que fàcil és criticar des de la ignorància! He tingut algunes discusions en familiars, amics i coneguts respecte als meus estudis, sempre amb els mateixos arguments: és molt fàcil, soles hi ha que correr, i així un fum més. I es aquó on deguem actuar per a guanyarnos el respecte, perque són nombrosos els beneficis que podem aportar a la societat, i cada vegada més degut a la comodidad de la que està envoltada.
En conclusiò, hem de lluitar nosaltres per aconseguir que ens respecten com a una professió igual d'important que qualseovl altra, on podem aportar molt a la societat, i des de ben menuts concienciar als alumnes en l'importància de l'educació, tant física com mental.
Este post me ha parecido muy interesante ya que trata un tema que ha creado mucha polémica y el cual está en boca de todos los profesionales de la educación física y el deporte.
Normalmente el ser profesor de educación física lleva intrínsecamente ligado una serie de prejuicios totalmente falsos y fuera de lugar, que con los años han ido aceptándose por la propia sociedad. Estos prejuicios son, los que en mi opinión, tenemos que intentar combatir.
El nombre que se la da a la asignatura es importante, y tenemos que saber la diferencia entre educación física y gimnasia, pero al contrario que otros compañeros comentan por aquí, no creo que haya una cruzada judeo masónica contra la asignatura de educación física, simplemente existe un desconocimiento por parte de la gran mayoría de la sociedad sobre este tema en concreto.
Los profesionales de la educación física y el deporte deberíamos dedicar mucho más esfuerzo del que dedicamos en la divulgación de lo que significa la educación física y la labor que tiene el profesorado de educación física, ayudando a inculcar muchas de las competencias básicas que en otras muchas otras asignaturas no pueden aportar.
No se si sols serà en el meu cas, però jo recorde que durant l’etapa escolar, més concretament durant el cicle de Primària, a les classes d’EF, els mestres, i conseqüentment els alumnes, incloent-me a mi mateix, les anomenàvem classes de gimnàstica.
Finalitzada aquesta etapa, començava la educació secundària obligatòria, i de sobte cambià la nomenclatura, passant a ser Educació Física. Doncs no cregueu que açò es passat. De primera mà us dic, que a dia d’avui en moltes escoles, continua anomenant-se gimnàstica.
Així doncs, he intentat trobar-li una explicació a aquest fet i he intentat crear comparacions amb altres assignatures per tal d’intentar trobar alguna diferència que ens tija per què el nom de gimnàstica. ( per què diem matemàtiques i no “sumes i restes”?)
Doncs ni amb comparacions ni raonaments lògics he pogut extraure una conclusió. Ara be, si que m’he plantejat algunes hipòtesis que podrien dinar resposta a aquest fet.
La paraula gimnàstica s’ha generalitzat molt. Sense deixar de ser un esport amb les seues respectives modalitats, a passat a englobar tots els continguts que s’imparteixen en les classes d’EF al menys en l’etapa escolar.
I és que la RAE defineix la gimnàstica com l’art de desenvolupar, enfortir i donar flexibilitat al cos per mitja d’uns exercicis. Amb aquesta definició, i ben assabentats de que en l’etapa escolar (primària) l’impartiment dels continguts teòrics (on trobaríem les definicions d’Educació Física, com les diferents modalitats de la gimnàstica, be per mitja de llibres o informació del mestre), NO es du a terme, pot ser que siga una de les raons per les quals s’adopta aquesta nomenclatura.
També influeixen molt les referències històriques, on sempre es parlava de gimnàstica, la qual, com ja a dit l’autora d’aquest article, era una classe d’autoritarisme on el mestre manava els exercicis i els alumnes havien de complir aquelles ordres, i on es buscava l’esgotament físic d’aquests sense més. Per tant ja no sols es la transmissió de pares a fills de la paraula gimnàstica, sino també de forma indirecta, un concepte del que avui són les classe d’EF tenebroses.
Finalment, eixe canvi de nomenclatura de gimnàstica a Educació Física es dona en l’ESO on els coneixements i la cultura dels xiquets ja són més amplis i per tant ja comencen a entendre el per què de l’assignatura d’EF com a tal.
Malgrat açò estic segur de que per a molts dels meus companys mai va deixar de ser la classe de gimnàstica i han seguit emprant aquesta nomenclatura per a fer referència a les classes d’EF. De la mateixa manera, si s’emprara més temps en explicar als xiquets per què és Educació Física i se’ls donara informació sobre els objectius tant educatius com pedagògics, psicològics i com a persona, pot ser, l’interès per l’assignatura i la predisposició dels alumnes seria major, i possiblement, als pocs anys acabaria desapareixent aquest problema en la nomenclatura.
Com bé diu aquest article, no es correcte anomenar gimnàstica, ni "gimnàsia" a l’assignatura d’educació física, ja que el canvi de paraula provoca un canvi de significat que no s’ajusta al que volem referir-se. També es veritat que per a alguns professionals d’altres assignatures o per a moltes persones en particular, aquesta assignatura no té ninguna importància dintre del sistema educatiu.
Per fets com aquests ens podem sentir ofesos des del punt de vista de professionals de l’activitat física i l’esport. No obstant això, pense que no hem d’irritar-nos amb tanta facilitat davant aquestes mostres involuntàries de menyspreu.
Jo opine que açò no sols ocorrerà a l’educació física. Segur que la majoria d’aquells que protesten enèrgicament per a que s’anomene correctament aquesta assignatura i per evitar el menyspreu real que sofreix a tot arreu, alguna volta hauran faltat al respecte a molts professionals d’altra assignatura sense total coneixement de causa, professionals amb els mateixos idearis que nosaltres, però especialitzats en altra matèria.
Així doncs, jo personalment, entenc que canse escoltar una i altra volta la mateixa cançoneta que discrimina l’educació física, però no estic del tot d’acord en el victimisme en el que està escrit aquest article. Estic convençut que la majoria de persones que confonen els termes d’educació física i gimnàstica no li donen cap importància a aquest fet per desconèixer el significat dels termes; o que aquells els quals menyspreen l’assignatura ho fan per no saber els objectius educatius generals d’aquesta.
Per finalitzar, cal dir que l’exemple de la Pepsi i la Coca-cola em resulta perfecte per sintetitzar la meva opinió; efectivament, la gent fa "burla" si confons aquestos dos termes i després no passa res si s’anomena gimnàstica a l’educació física caient al mateix error. L’única diferència es que la gent coneix perfectament la diferència entre Pepsi i Coca-cola i desconeix per complet el significat dels termes gimnàstica i educació física.
Amb paciència, hauríem d’aclarir a la gent el que significa allò que diuen dintre de la nostra especialitat, els hem d’ensenyar a que es refereixen exactament quan citen les paraules "educació física" i "gimnàstica", a més d’explicar-los perquè no es pot anomenar de qualsevol manera aquesta assignatura i la seva importància.
Este texto refleja una realidad a la que nos tendremos que enfrentar nosotros mismos en un futuro, y somos nosotros los que hemos de cambiar este concepto sobre el profesor de "gimnasia" al que como bien dice el texto se refieren las personas que no han recibido una adecuada educación en este aspecto y simplemente nos consideran profesores de la gimnasia de higiene postural sueca.
Somos nosotros mismos los que tenemos que concienciar a la sociedad demostrando conocimientos y actitudes que dominamos en muchos campos y que cambiarian el reconocimiento social de los profesionales de la educación física. Un ejemplo sería el tener profesionales de la educación física en los hospitales para que una vez el paciente a conseguido el alta médica y su posterior rehabilitación por parte de la fisioterapia, los profesionales de la educación física realizariamos una readaptación de los pacientes a la vida diaria mediante actividad física individualmente estudiada para cada tipo de paciente con lo que mejoraria el nivel de calidad de vida de los pacientes a la vez que los profesionales de la educación física adquiririamos un mayor reconocimiento social.
Durante muchos años, la palabra GIMNASIA ha sido sinónimo de educación física. Sin ir más lejos yo escucho entre los allegados a mí esa palabra y no hay en ella ningún tipo de menosprecio sino unas vivencias de muchas generaciones.
Si echamos la vista atrás, veremos que hasta hace un tiempo no demasiado grande la Educación física no era una asignatura obligada en los centros escolares pequeños. Se empezó a impartir de forma voluntaria por algún profesor y en horario no lectivo. Los niños que querían, iban de manera voluntaria a la clase que se llamaba “GIMNASIA”. En ese momento la actividad no iba mucho más allá de lo que es la Gimnasia sueca.
Esto hoy, nos parece incomprensible por la evolución que ha tenido, para mejor, la educación física.
Afortunadamente, la educación física tiene un reconocimiento, un peso específico en el curriculum escolar y que va más allá de simples ejercicios de piernas y brazos.
Costará mucho tiempo el ir desbancando el término GIMNASIA como sinónimo de educación física, en ello estamos implicados todos los profesionales de esta actividad.
Daniel Alambiaga Marín
Nunca me había planteado este tema, y la verdad es que se hace un uso indistinto de este término y en muchísimas ocasiones, por no decir casi todas, se utiliza la palabra gimnasia para hablar de educación física.
He de reconocer que lo que más me molesta no es el simple uso de un término incorrecto, sino el hecho de que además de no saber su verdadero nombre, tampoco entienden su valor y significado. La mayoría de la gente piensa: “Que bien al elegir tu carrera, lo pasarás genial haciendo gimnasia y yo en la mía estudiando como un loco”. Está claro que la gente no sabe nada de la educación física, ni de nuestra carrera. La mayoría se empeña en creer que pasamos el rato, que no se utilizan libros o que no se hacen clases teóricas, además de que tiene que ser fácil. Pues NO, están muy equivocados, yo opino que es la mejor de las carreras, y supongo que está claro cuando estás aprendiendo lo que te gusta. Cualquiera que realice otra carrera pensará lo mismo de la suya y yo no me paro a decirle que se va a atrofiar de estar pegado a una silla. Utilizamos libros, por supuesto, tenemos clases teóricas, nos toca estudiar como en todas las carreras y además de todo esto, la mayoría somos deportistas y ocupamos las tardes haciendo deporte, entrenando a niños, además de llevar nuestros estudios. Pienso sinceramente que se adquieren muchas más cosas enriquecedoras, tienes muchas más experiencias vivenciando deportes, te socializas más con tus compañeros y además es saludable, divertido y se adquiere mucha disciplina.
Esto es lo que realmente me molesta, que la gente hable sin saber y que infravalore nuestra carrera. Hoy en día hay un gran avance y la educación física ha ido adquiriendo un gran valor para la sociedad, pero aún queda mucho por alcanzar y nosotros somos los responsables de que esto se consiga, de transmitir los valores de la educación física, de dar a conocer su verdadero nombre y su verdadero significado.
Todos mis compañeros están de acuerdo con que confundir “Educación Física” y “Gimnasia” esta mal. Si nos basamos en la teoría esto queda evidenciado, podríamos hacer la siguiente diferencia entre los dos conceptos:
EDUCACIÓN FÍSICA. Es una asignatura, que pretende educar y formar a la persona utilizando el movimiento. En ella se pueden practicar muchas actividades como juegos, equilibrio, fútbol, orientación, resistencia,... y gimnasia.
GIMNASIA. Es una clase de deporte, como lo es fútbol o atletismo, con unos movimientos determinados y un reglamento diferente al del resto de las disciplinas deportivas.
Resumiendo podemos decir que la gimnasia forma parte de la educación física, creo que es la forma más fácil de que la gente lo entienda.
Por ahora no he dicho nada nuevo, pero mirando información sobre el tema he visto un artículo publicado en el diario El País (http://www.elpais.com/articulo/opinion/SELECTIVIDAD/Educacion/fisica/gimnasia/elpepiopi/19931018elpepiopi_4/Tes) que me ha llamado la atención. Lo voy a copiar aquí y lo voy a comentar ya que no es muy largo:
/Como profesional de la enseñanza (soy licenciado en Educación Física), leí con interés el estupendo trabajo sobre educación que Teresa Cendrós presenta en EL PAÍS del día 29 de septiembre (página 29), que trata del perjuicio que para los alumnos supone el actual sistema de calificaciones cara a la selectividad. Me quedé perplejo al leer el "segundo factor distorsionante" que maneja la periodista, que dice así: "Vale lo mismo para entrar en Arquitectura la nota de Matemáticas que la de gimnasia. El chaval que sea poco ágil verá sistemáticamente sus notas devaluadas". Querría hacer la siguiente puntualización: la nota de Educación Física -que no gimnasia, pues ésta es una parte de aquélla- se elabora después de tener en cuenta, predominantemente, factores como la actitud hacia la asignatura, el trabajo desarrollado y la mejora obtenida a lo largo del curso. En cierto modo también se valora su condición física. Nunca se da esta nota por esa cualidad tan etérea y tan poco técnica como es la de agilidad. Como la Educación Física es una asignatura que se expresa con todo el ser de la persona, un alumno vago, perezoso o con poco empeño de superarse a sí mismo verá reflejadas, sobre todo en la nota de Educación Física, estas características tan negativas para emprender cualquier proyecto./
Aquí vemos un caso de desprecio hacia la educación física y como un profesional de este ámbito intenta corregir la situación.
Bajo mi punto de vista la confusión existente viene ligada también a la poca importancia que se le sigue dando a la Educación Física, parece mentira que la sociedad no se dé cuenta que para todos los aspectos de la vida (empezando por caminar, pasando por llevar una vida digna y acabando en poder tener un longevidad que te permita disfrutar de esta vida) la importancia de tener una educación de nuestro físico sea primordial. Para mí es como aprender a hablar, una cosa básica e importantísima. Si se tomar esto más en serio seguro que nadie confundiría “Gimnasia” con “Educación Física” al igual que no se hace por ejemplo con “hablar” y “pensar”.
Quan jo era menut, recorde que moltes vegades també deia gimnàsia quan em referia a l’educació física. No sabia diferenciar-les, al igual que la gran majoria de xiquets de avui en dia.
Ara em pare ha pensar el que deia i em dóne conter del poc interés que se li dona a l’educació física, perquè tampoc recorde a ningun professor corregir-me quan deia gimnàsia en lloc d’educació física. Si en les escoles no es diferencien aquestes paraules, difícilment un xiquet per si mateixa podrà fer-ho. També, encara que no siga el meu cas, recorde pares d’amics que utilitzaven el terme gimnàsia per referir-se a l’educació física. Avui en dia, aquests amics encara diuen gimnàsia.
A més dels xiquets, que encara puc entendre que no sàpiguen diferenciar la gimnàsia de l’educació física, hi ha gent adulta que es increïble que tampoc sàpiga fer-ho. Si una considerable part d’adults encara no han aprés a diferenciar aquestes dos paraules, crec que va a ser difícil que en un futur pròxim la gent no puga confondre l’educació física amb la gimnàsia. Amb açò, veiem que l’educació física no és una assignatura a la que se li dóna massa importància.
Cada volta més, apareixen estudis que defenen que la pràctica d’activitat física es bona per a quasi tot. És indignant que actualment, que el paper de l’activitat física és tant important al món, no se li dóne la importància suficient a una assignatura, directament relacionada, que cada volta ens donem conter que es més important.
Como otros muchos errores que se cometen en el ámbito de la educación en nuestra sociedad, aquí encontramos otro ejemplo. La típica y tan habitual confusión de la gimnasia con la EDUCACIÓN FÍSICA.
¿Todavía no se ha dado cuenta esta sociedad de que la gimnasia es un deporte y la EDUCACIÓN FÍSICA, como bien indica su nombre, se basa en la educación de las personas por medio de la actividad física? Esto es otra clarísima muestra de cómo funciona la educación en esta sociedad.
Cuando hablas con cualquier persona y le dices que estudias Educación Física les viene a la mente la errónea concepción de que te pasas el día jugando. Que equivocados están. A estas personas tan seguras de ser aquellas que estudian más que nadie y que, según ellos, nos dedicamos a jugar habría que decirles que la Educación Física es un área de conocimiento con el mismo “rango” académico que el resto de asignaturas dentro del currículo oficial (algo que ha costado mucho tiempo y esfuerzo llegar a conseguir en España), cuya principal finalidad, junto con el resto de áreas, ha de ser la de contribuir a la Educación Integral de nuestros alumnos, ya que la Iniciación Deportiva al igual que la gimnasia y otros CONTENIDOS de la Educación Física como las actividades en la naturaleza, los Juegos Populares, la Expresión Corporal, la Psicomotricidad, etc., constituyen los recursos pedagógicos que los docentes del área de Educación Física utilizamos para el desarrollo de nuestro área y para contribuir al desarrollo integral de nuestros alumnos, haciendo especial hincapié en las actitudes y valores propios de una educación basada en el respeto, la ética y el civismo.
Así que es necesario que la sociedad empiece a ser consciente que la gimnasia no es la Educación Física sino un contenido de la misma, y que esta área es tan importante como todas las demás ya que sin ella el desarrollo motor de los niños, entre muchos otros aspectos, sería nulo. Es hora de empezar a valorar la Educación Física, que no gimnasia, por si hay alguna duda.
Recorde que de menut, a l'escola, sempre nombrava l'educació física dent gimnàstica. El dia que hem tocava gimnàstica sempre anava a classe amb les espotives i el xandall. Després, vaig passar a l'ESO i no sé perquè, però ja vaig començar a veure aquella gimnàstica que feia a l'escola, com a educació física a l'institut. Però recorde que encara molta gent deia... "Hui tenim gimnàstica?", entre estes persones podria incloure a ma mare, que hui en dia encara em diu el mateix.
L'educació física està formada per dos paraules. L'educació es podria dir que és l'ensenyament i la doctrina que s'imparteix a les persones, que abarca tots els àmbits per a conseguir una formació integral. Per física entenem que fa referència al component físic, aplicat al moviment.
En canvi, el terme gimnàstica, és un esport en el qual podem distingir diferents disciplines com és la gimnàstica rítmica, artística, aeròbica, etc...
Per tant, la gimnàstica no és un sinònim d'educació física, en tot cas, es tracata d'un hipònim de la paraula esport. I com l'esport forma part dels continguts de l'educació física, mai es podrà utilitzar un terme referint-nos a l'altre.
A tots els col·legis, instituts, etc... la matèria hauria d'estar escrita com a educació física, i sempre, el titulat haurà de corregir a aquells que s'equivoquen.
Com molts dels meus companys, desde ben menut, sempre s’ha utilitzat en les escoles el terme de gimnàstica. Recorde que sempre que hem tocava aquesta assignatura, ma mare em deia: demà has de posar-te el la roba d’esport que tens gimnàstica.
No hem de confundir la gimnàstica en l’educació física, que com bé diu la paraula, aquesta assignatura es tracta d’educar a l’alumne per mitjà de l’esport on tots sabem que aquesta assignatura avarca molts aspectes i conceptes com son: la cooperació entre tots els alumnes, la relació social, capacitats motrius, etc... i d’altra banda, la gimnàstica es un esport diferent. Per a mi educació física i gimnàstica no son sinònims.
Molts pares, sempre li han restat importància a l’assignatura de E.F, ja que he sentit moltes vegades quant un xiquet li ha dit als seus pares: la pitjor nota la he tret en E.F, i els pares han contestat: doncs no passa res, eixia es la menys important. Avui en dia, tot açò encara continua passant, les persones majors a la E.F anomenen gimnàstica i continuen restant importància a l’assignatura.
Totes aquestes persones que resten importància a l’assignatura i creuen menys important respecte a totes les altres, deurien de saber que aquesta en permet desenvolupar habilitats de competència recreativa en els xiquets i adolescents, de manera que aquests tinguen els mecanismes per a mantindre’s actius durant gran part de la seua vida.
Una bona formació dels hàbits en l’activitat física serà de gran utilitat per al xiquet conforme entre les edats més madures.
L’activitat física és important perquè millora la salut i la qualitat de vida.
Després de donar tots aquests arguments i veritats, no entenc com encara hi ha persones que resten importància a aquesta assignatura, ja que persones majors, realitzen activitat física per a la millora de la salut.
Primeramente felicitaré a Ànima por su post, me parece bastante interesante y algo que nos implica a todos los que estamos estudiando esta carrera.
Seguidamente definiré los dos términos que se confunden y se tratan de "sinónimos".
Educación física es el conjunto de disciplinas y ejercicios que tratan de lograr el desarrollo integro de la persona, trabajando todas las capacidades: cognitivas, afectivas, sociales y motoras.
Gimnasia es el conjunto de ejercicios que acompañados de música, pasos de danza y a veces algunos accesorios, realizan los gimnastas sobre una pista o aparato.
Decimos que la gimnasia forma parte de la educación física.
Basta ya de que toda la vida se haya confundido los términos, debemos desde aquí tratar de promover la educación física y evitar que siga siendo confundida con la gimnasia.
La educación física nunca ha sido reconocida como una asignatura de importancia, desde siempre consellería ha obviado enviar subvenciones a este departamento. Este es el caso de un colegio de valencia, que nunca ha tenido ayuda económica y no posee de infraestructuras para impartir decentemente esta asignatura. Lo sé porque a los alumnos de la asignatura de equipamiento e instalaciones deportivas hemos tenido que realizar un estudio de las instalaciones deportivas de los colegios de valencia y acompañe a un compañero a este y vi sus infraestructuras y hablamos con la profesora de educación física que corroboró lo visto.
El siguiente artículo trata acerca de la desvirtualización del término de educación física por parte de las personas que no conocen en profundidad dicho aspecto, e incluso en algunos casos por nosotros mismos. Desde siempre la sociedad se ha referido al concepto de educación física como “gimnasia”, puesto que en la antigüedad se determinaba a cualquier aspecto relacionado con la práctica deportiva con dicho aspecto. Y la inculcación de dichos vestigios por parte de los padres de generación en generación ha dado lugar a dicha terminología.
En primer lugar, estoy de acuerdo con mi compañero José Luis en el concepto de que desde siempre la Educación Física no ha sido reconocida o valorada, ni por la sociedad ni por la Consellería de Educación, como una asignatura de vital importancia en el desarrollo de las capacidades (en este caso físicas) de los alumnos. Y desde mi punto de vista deberían estar todas las asignaturas al mismo nivel educativo, ya que cada una de ellas trabaja un aspecto de las capacidades (físicas, intelectuales, sociales, etc…) y que sin la inclusión de todos esos valores se produciría la modificación del desarrollo y aprendizaje de los alumnos. Pero me planteo la idea de si en realidad los propios docentes de Educación Física le otorgan dicha importancia, puesto que acciones como la no realización de exámenes, la evaluación de la asignatura en función de las habilidades físicas únicamente (dejando de lado la progresión e implicación de los alumnos) o incluso la desvirtualización del establecimiento de las notas.
Por otro lado, voy a centrarme en el aspecto de la carrera de Ciencias de la Actividad Física y el deporte, que es más reciente para mí y posee cierta similitud con el tema tratado anteriormente. Como sucede con el término de educación física y el hecho de denominarla como gimnasia, en dichos estudios universitarios ocurre una situación más o menos similar. Debido a la ignorancia de la población (incluso de los propios estudiantes de otras carreras universitarias) se le asigna un bajo nivel a dichos estudios debido a que consideran que únicamente realizamos asignaturas de deporte. Aspecto que en mi opinión deberían documentarse y observar que en realidad tenemos asignaturas de contenido teórico, y que muchas de esas asignaturas poseen más dificultad de lo que realmente ellos creen. Para ello, profesores como es el caso de Miguel Villamón que opinan que sería un aspecto muy positivo la realización de todas las asignaturas de contenido teórico durante el periodo universitario y una vez realizado todo ello, llevar a cabo un Máster de contenido todo práctico. Dicha metodología es la que se utiliza actualmente en Inglaterra. Pero para ello los propios profesores que hoy en día imparten clases en la carrera deberían otorgar una mayor importancia al aspecto de la formación de los alumnos y dejar de lado su beneficio propio a la hora de realizar publicaciones de artículos y a la búsqueda de un alto rango en la facultad universitaria. Y el último aspecto, y en mi opinión uno de los más importantes es el hecho de que los propios profesores de asignaturas “importantes” (refiriéndome a de más contenido teórico) no deben de tratarnos por el hecho de realizar una carrera de deportes como incultos o inferiores a la hora de adquirir contenidos teóricos tratados en las aulas.
La confusión de terminos en nuestra sociedad esta totalmente aceptada, no solo en nuestro ámbito. El problema viene porque la gente lo acepta sin más sin tener que pensar si lo que se dice esta bien dicho y, cada dia hablamos peor.
En el artículo te has referido a la palabra gimnasia. Yo mismo reconozco que cuando iba al colegio siempre llamaba gimnasia a la asignatura de educación física pero, a excepción del propio profesor de la asignatura, nadie me corregía. He aqui el verdadero problema, que solo los que hemos estudiado esta carrera sepamos la definición de esos terminos. Ni siquiera mi profesora de lengua castellana, sabia que significaba cada palabra.
Lo mismo pasa con la palabra deporte. Todo el mundo la confunde con ejercicio físico y a veces también es irritante. Quien no ha escuchado alguna vez a alguien decir que viene de hacer deporte, le preguntas que ha hecho y te contesta que viene del gimnasio, o de hacer pilates, o incluso que viene de andar.
Como dije antes la aceptación a la hora de decir estar palabras es el problema, que nadie nos corrija. Y yo me pregunto, ¿cuantas palabras diremos mal por no saber su verdadero significado? porque las de nuestro ámbito las conocemos pero las de los demás....
Alejandro Trenor Vilanova
Desprès de llegir este article, m'he tirat a riure perquè jo era un d'eixos alumnes que fins a abandonar el meu poble cridava a "l'educació física" amb el subnom de "gimnàstica", i ara sóc un de tants estudiants que odia escoltar el nom de la nostra amada llicenciatura o en el meu cas graduat maculat.
Però realment hi ha alguna solució per a este problema? Es pot fer canviar a tota una societat de pensar i que pronuncien correctament el nom de la nostra assignatura? Sincerament, crec que no. Encara que nosaltres intentem canviar açò, parlant als nostres xiquets, bé siga de professor o entrenador, de que la "gimnàstica" és educació física, per darrere estaran els seus pares o altres familiars que els preguntaren; que tal en 'Gimnàstica'? Pense així, perquè en el meu grup d'amics m'he cansat d'intentar fer-los canviar i se, que en el futur, als seus fills, encara que jo els digue "Educació física", ells els diran "Gimnàstica".
També és cert que l'altre dia em porte una alegria a l'escoltar 'Educacion Fisica' de la boca d'una xiqueta d'11 anys. Esta xiqueta era la meua cosina i em va sorprendre tant que li pregunte perquè deia 'Educacion física i no 'gimnàstica'. Ella només va respondre; 'porque és el correcte'. Si els xiquets d'11 anys són capaços de dir-ho, no podrà ser capaç de deciorlo una persona adulta? Crec que si. Però una altra cosa és que vullguen canviar, que des del meu punt de vista, la societat és molt còmoda i no volen canvis.
DAVID MIRA FERRERO
Creo que tiene toda la razón. Desde siempre la asignatura de Educación Física en los colegios se ha visto como un par de horas que los niños tenían a la semana para despejarse, para no hacer nada...etc.
Esta asignatura, hoy en día se utiliza como una asignatura comodín y es necesario recordar que es tan importante como una asignatura de Lengua. En una inviertes en cultura y lenguaje pero en otra inviertes en Salud.
También es verdad que muchos de los profesores que se tienen en la educación física de instituto se no elaboran una programación anual en base al desarrollo del alumno en conceptos físicos y deportivos, sino que buscan divertir a los alumnos mediante el "deporte libre" que es como hoy en día se denomina jugar a cualquier deporte.
Estoy totalmente de acuerdo con mi compañero David Mira en cuanto se refiere a la Educación Física. No es Gimnasia. Creo que desde el profesorado se debe empezar a cambiar estos conceptos de enseñanza para que el aprendizaje de la Educación Física sea el adecuado.
En primer lugar comentar que lo del término "gimnasia", como bien ha dicho la autora del post es un término que venimos arrastrando como herencia del franquismo y que hace que entre las personas de esa generación va a ser casi imposible hacerles ver que NO son lo mismo. Estoy de acuerdo con los compañeros que han dicho que se continúa utilizando gimnasia en vez de Educación Física en la escuela, entre otros motivos por la poca importancia que se le da a la Educación Física frente a otras asignaturas. Parece que si uno saca mala nota en Educación física "no passa res", pero si suspende Lengua o Matemáticas es una tragedia.
Del mismo modo, también pasa en nuestra carrera, que se infravalora. Parece que para algunos estemos estudiando una "chorrada". Muchas veces hay que aguantar comentarios sobre gente que cree que nos pasamos el día jugando, entre otras tonterías, pero bueno... es lo que tiene la ignorancia. Estoy seguro de que si realmente conocieran lo que hacemos en nuestra carrera no tendrían esta imagen ni de lo que es la Educación Física ni de nuestra carrera. Nosotros, como futuros profesionales tenemos que hacer que nuestra asignatura se le reconozca su importancia en su justa medida y que no parezca que sea una asignatura simplemente para pasar el rato.
Ahora voy a contar una pequeña historia que demuestra el poco valor que le da a la Educación Física actualmente, por no decir menosprecio. Se ve que en la clase de mi hermana hay una chica lista, saca buenas notas, le gusta la Educación Física y seguramente es la carrera que le gustaría hacer. Ante esta posible elección las respuestas de sus amigas es que creen que "es demasiado lista para estudiar Educación Física". Creo que tenemos la OBLIGACIÓN de que cambie esto, no es posible que se menosprecie de esta forma nuestra carrera. Igual algunos profesionales tienen una parte de culpa en que esto siga así y la Educación Física tenga tan poca consideración en la sociedad.
Publica un comentari a l'entrada